El síndic de greuges és, per definició, una persona incòmoda. El seu paper és difícil i els seus informes acostumen a ser sempre molt sucosos. Si el síndic és Rafael Ribó, un polític d'una experiència àmpliament demostrada, a més d'un orador notable, les seves intervencions no solen deixar ningú indiferent. Aquest dimecres ha passat pel Parlament per presentar el seu informe "La vulneració de drets fonamentals i llibertats públiques en ocasió de la reacció penal a l'1 d'octubre i l'aplicació de l'article 155 de la Constitució". Un títol llarg però que a l'hora de la veritat ha acabat sent un judici a l'actuació policial de l'1-O, que ha criticat amb duresa, als plens de la Cambra del 6 i 7 de setembre del 2017 en què es van aprovar les lleis de transitorietat, de les quals també ha discrepat, i les irregularitats comeses amb l'aplicació de l'article 155 de la Constitució.

Però si alguna cosa quedarà d'aquesta intervenció, sense cap dubte, és la seva valoració sobre l'existència de presos polítics a l'Estat espanyol i la seva contundent frase que "al continent europeu hi ha parlamentaris empresonats a Turquia i a Espanya, són presos polítics" per reiterar la necessitat que siguin alliberats. A la bancada unionista no li agraden aquest tipus de comparacions i la seva reacció no es va fer esperar: almenys volen la seva dimissió i, millor, si va acompanyada de la desautorització del síndic als organismes internacionals en què es recolza per fer la seva tasca, començant pels 82 Ombudsman europeus. Però Ribó no és ni de bon tros a la picota. La majoria independentista li reconeix la seva tasca i el que més va molestar Ciutadans, PSC i PP, no deixa de ser una evidència. Potser no hi ha presos polítics? Potser no fa més d'un any que són a presó provisional sense fiança membres del Govern i líders socials de l'independentisme?

Les veritats molesten i, a mesura que s'apropi el judici, la situació serà menys còmoda per als partits unionistes. El líder socialista català, Miquel Iceta, polemista professional, es va veure aquest dimecres desbordat pel president de la Generalitat, Quim Torra, quan li va retreure la seva connivència amb Cs i PP en el 155 i la seva distància del problema dels presos: "Què ha fet vostè des que són a la presó?", li va etzibar, abans d'acusar-lo de cínic: "Ha sortit de l'hemicicle i en aquests moments segurament està vessant per l'escala noble el cinisme que vostè porta". Tensa picabaralla una vegada s'ha constatat que el govern socialista a l'hora de la veritat es renta les mans, vol els presos a la presó, els exiliats a l'estranger i anar allargant la legislatura a còpia d'espots publicitaris. És com es viu millor. Amb el "jo aprovaria un increment del salari mínim si m'aprovessin els pressupostos"... i ocultant la major: que aquest dijous podria aprovar-ho per decret llei al Consell de Ministres.

Ah, no: que aquest dijous toca la modificació de la llei hipotecària perquè l'impost el pagui la banca. Un anunci solemnitzat al Palau de la Moncloa per rebaixar la irritació ciutadana. Un altre espot per enredar el personal: algú creu que l'acabarà pagant la banca? Siguem seriosos. Això sí, els jutges que continuïn fent de les seves, que són imprescindibles per anar contra l'independentisme català. La bandera i la cartera.