Podrà suportar Barcelona la imatge de ciutat insegura que s'està estenent com la pólvora més enllà de les nostres fronteres? On són els qui amb tant entusiasme van validar la continuïtat d'Ada Colau al capdavant de l'Ajuntament, sense respectar la victòria d'Ernest Maragall, ara que Barcelona llisca més per les planes de successos que per les d'economia? Les notícies de la capital catalana dels últims dies comencen a ser sobretot un informe policial preocupant. En les últimes 48 hores, una menor ha estat violada al Port Olímpic i una jove turista belga també en una platja de Barcelona; un home gran ha patit un atac de cor quan un desconegut provava de robar-li el rellotge; un menor ha apunyalat un vigilant que volia impedir un robatori al centre i nens d'entre 12 i 14 anys han aparegut dormint als carrers limítrofs amb el centre urbà.

En els últims quatre dies, la família reial de Qatar ha vist com la caixa forta del seu hotel de luxe era rebentada; un influencer d'Instagram, Izhan-go, era violentament apallissat al Gòtic i una alt càrrec del govern de Corea del Sud, Hyewol Kim, moria després d'haver estat assaltada violentament a Diagonal Mar i haver patit un traumatisme cranial. Tot això ha succeït en els últims dies. És obvi que en el mes i una setmana que ha transcorregut des de les eleccions municipals no es pot resoldre un problema que no ha fet més que créixer i créixer en els últims temps. Però alguna cosa sí que es podia fer i no s'ha fet. El problema no és tan antic ja que la percepció d'inseguretat es va disparar a partir del 2015, amb l'arribada de l'equip de Colau, i els quatre anys d'un govern feble, incapaç de trenar aliances i que, a la pràctica, ha invisibilitzat la Guàrdia Urbana. Continua existint el cos?

La política són prioritats i la seguretat no pot ser una bandera de la dreta. Són els sectors més desfavorits de la ciutat els que primer la pateixen al costat dels que necessiten estabilitat i bona imatge de Barcelona, ja que es mouen al voltant del sector del turisme o de l'economia. Avui estan alarmats davant de la paràlisi en la gestió municipal del problema. Cap declaració, cap iniciativa, cap decisió. Cap acció política. Quan s'incorpori el PSC a l'equip de govern potser les coses canviaran. Veurem. Però ara per ara, l'únic que s'observa és una llarga migdiada en el principal problema que té Barcelona. Lluny d'abordar-se a fons, es practica la política de la dispersió de responsabilitats. Una tàctica que és tan vella com poc creïble. Quan s'abordi, potser serà massa tard.