Poc clar, molt poc clar, han de tenir les associacions judicials espanyoles quin serà el pronunciament del Consell d'Europa dilluns vinent a Estrasburg, on es vota un informe demolidor que, a la pràctica, impugna tot el judici del procés del Tribunal Suprem. Seria una plantofada enorme i d'allà el seu nerviosisme. I, ho diuen ells, seria afrontós per a un dels poders de l'Estat. Per això li demanen a Pedro Sánchez que es mobilitzi i utilitzi les ambaixades i els instruments al seu abast per impedir l'aprovació. On s'ha vist que associacions judicials -l'Associació Professional de la Magistratura (APM), l'Associació Francisco de Vitoria i el Fòrum Judicial Independent- li diguin al president del govern espanyol que restitueixi el seu prestigi davant d'un informe parlamentari? Què queda de la tan esbombada separació de poders?

Mentre Pedro Sánchez duu a terme a Barcelona aquest pseudohomenatge de la mal anomenada societat civil catalana en vigílies de la concessió dels indults, Espanya s'enfrontarà a Estrasburg a un judici polític d'envergadura. No és qualsevol cosa que un organisme internacional europeu demani explícitament la llibertat dels presos polítics catalans i la retirada de les euroordres. L'informe del Consell d'Europa -del qual formen part 47 estats- ja ha estat aprovat pel comitè d'Assumptes Legals i Drets Humans de l'Assemblea Parlamentària i falta tan sols la ratificació del ple en la seva reunió mensual.

Que Espanya ha actuat amb una lleugeresa absoluta, anteposant la seva unitat a una sentència justa, ja només ho discuteixen els jutges i l'establihsment polític, econòmic i mediàtic espanyol. Important a Espanya, insignificant a Europa. Desenes d'organismes internacionals, premis Nobel, parlaments estatals i regionals i una infinitat d'entitats del món sencer han dit el contrari durant els últims tres anys. Està en joc, certament, a Estrasburg, el prestigi del poder judicial espanyol. És el primer match ball dels molts que haurà d'afrontar la desprestigiada justícia espanyola durant els propers anys ja que la partida ha creuat el Pirineu i el joc només ha fet que començar.

L'informe del comitè del Consell d'Europa era taxatiu i catastròfic per a Espanya. És normal que l'Estat no pugui permetre's una derrota com aquesta, que el situa al nivell de Turquia. El més graciós del cas és que, quan a començaments de mes es va conèixer, la ministra d'Afers Exteriors, Arancha González Laya, va defensar amb contundència que el document donava la raó a Espanya. Va ser una més de les fake news d'aquest govern que, amb pocs escrúpols, és capaç de manipular-ho tot sense que cap dels seus mitjans afins alcin la veu.

Els jutges, amb la seva demanda d'ajuda, desmenteixen la ministra i ensenyen les seves pors a l'opinió pública. No és poca cosa per començar.