Purga, fanatització, descomposició, jivarització del Govern per part de l'ANC, submissió de Puigdemont als dictats de Junqueras... Són alguns dels qualificatius o anàlisis fetes servir en les últimes hores bé pel Govern espanyol, bé pels partits de l'oposició, a l'hora d'analitzar els canvis que s'han produït al Govern. Una permuta de consellers notable -en qualsevol govern els relleus a les àrees de Presidència, Interior i Ensenyament són importants, en el cas català encara més. Amb una clara orientació política: assegurar la realització del referèndum de l'1 d'octubre i el pas decidit i coordinat de tots els seus membres. I, en última instància, eliminar resistències i acabar amb palanques que bloquejaven algunes decisions, una situació que ara canviarà amb Jordi Turull i Joaquim Forn.

Qualsevol recomposició del que ha succeït en les últimes dues setmanes a la política catalana no aguanta els adjectius amb què l'han definit tres sectors molt diferents. Els que volen fer descarrilar el procés des de l'òrbita unionista, aquells que havent-se aproximat a l'independentisme volen un ritme molt més tranquil i aquells altres que allà on hi hagi Artur Mas o el nou PDeCAT volen sotmetre'ls a proves d'estrès diàriament. Primera observació: la necessitat d'una remodelació important del Govern, que necessàriament tindria diversos damnificats al PDeCAT, se li planteja al president Puigdemont des del mateix partit i des de persones properes a Artur Mas i Marta Pascal a finals del mes de juny, en vigílies de Sant Joan. Els noms a substituir són els que, al final, han acabat sortint del Consell Executiu llevat de dos: la consellera Munté i el conseller Baiget.

És interessant recompondre la foto d'aquell final de juny: Puigdemont escoltant opinions que li plantejaven la necessitat d'efectuar canvis abans que semblés que era la CUP o Esquerra els qui els demanaven i s'instal·lés una falsa realitat. La primera setmana de juliol el perímetre de partidaris de fer canvis ja ha desbordat el nucli restringit de dirigents del PDeCAT: veus qualificades del Grup Parlamentari de JxSí o de la direcció l'hi traslladen a Artur Mas i a Marta Pascal. És, en aquell moment, quan es comparteix la informació amb Esquerra Republicana per dos motius: un canvi de govern, al qual inicialment Puigdemont és esquiu, necessita la complicitat del partit de Junqueras i arribat el cas, potser algun conseller republicà.

Com succeeix sempre en aquestes coses hi ha un imprevist que ningú no havia previst: les declaracions del conseller Baiget, que qüestionava la forma de funcionament del Govern i plantejava una sèrie de reflexions sobre el seu límit personals davant de l'ofensiva de l'Estat i que es recull en aquella frase en què expressa temor pel seu patrimoni. El dia escollit, el 3 de juliol, la vigília de la presentació de la llei del Referèndum, i la urgència que s'apodera dels que han de prendre la decisió tanca la carpeta Baiget amb el seu cessament immediat i el nomenament d'un nou responsable de la conselleria d'Empresa i Coneixement, Santi Vila, i, de retruc, el del nou conseller de Cultura, Lluís Puig. Se soluciona un problema puntual però queda latent el problema de fons.

El cert és que a partir d'aquell moment el canvi que estava en marxa d'una manera informal però intensa ensopega amb enormes dubtes per part del president, que busca una posició unànime de tots els consellers del seu partit i de la direcció del PDeCAT i que òbviament no troba. La primera oportunitat que alguns detecten per executar els canvis és divendres dia 7 però la situació no és prou madura: el consell nacional del seu partit de l'endemà aconsella prudència i la Junta de Seguretat del dilluns 10, a la qual ha de participar el conseller Jané, aconsellen esperar. Dimarts està ocupat per la reunió del Govern del matí però en canvi el fet que Puigdemont hagi de comparèixer l'endemà al Parlament per explicar el cessament de Baiget propicia el segon moment. Passa dimarts, encara que oficiosament s'assegura des de persones molt properes al president que s'anunciarà el nou Govern dimecres.

A partir de llavors la fuga d'informació es confon amb la desinformació: la consellera Neus Munté posa a sobre de la taula que si ha de cessar el secretari del Govern, Joan Vidal, o passar a Ensenyament, prefereix abandonar el Govern, amb la qual cosa la solució final sembla impossible. Puigdemont arriba a verbalitzar en una conversa que, a aquelles hores, tots els seus esforços estan dirigits a no espatllar les coses encara més. Són els moments de màxima preocupació. Succeeixen tanmateix dues coses: l'actitud del president Mas és implacable fins i tot pel que fa a aquells dirigents que poden ser considerats els seus protegits i deixa clar que el prioritari ha de ser fer el referèndum de l'1 d'octubre; s'hi suma immediatament l'anàlisi compartida de Marta Pascal i la seva actitud decidida al costat dels dos presidents. El desenllaç queda llavors definit. Munté quedarà definitivament fora; Meritxell Ruiz i Jordi Jané, també. Sorgeix, tanmateix, un petit contratemps: la consellera Meritxell Borràs no vol perdre les competències electorals que s'ha acordat que passin a vicepresidència i envia missatges que podria no seguir. Es recorre llavors al conseller Josep Rull, que és de la seva mateixa família al PDeCAT, i la situació es recondueix en poques hores.

Ja només falten dues coses: que s'ofereixi als nous consellers les carteres corresponents -cosa que es fa dijous a la nit i a la qual els nous diuen ràpidament que sí- i mirar d'arrencar a Esquerra algun conseller perquè entri als canvis. Quan es reuneixen a primera hora del divendres el president i el vicepresident al Palau de la Generalitat aquesta qüestió, per les raons que siguin, emergeix amb poca força. Potser Carles Puigdemont, que mira de situar-se un esglaó per sobre dels interessos estrictes del seu partit, ho considera menys rellevant que els dirigents de la seva formació que estan permanentment a la sala de màquines.

Dilluns aquest últim episodi serà segurament una anècdota. El Govern del referèndum enfila l'últim i més difícil tram. I en la reunió de dimarts Junqueras i Romeva assumiran la compra de les urnes per al referèndum. I quedarà clar que les mesures judicials adoptades fins ara són insuficients per parar el referèndum de l'1 d'octubre. I que el càlcul del Govern espanyol torna a ser equivocat. Però això no és cap novetat. Comença a ser un clàssic.