Ni l'excepcionalitat de la política catalana, amb l'autonomia suspesa per l'article 155, ni el fet que el candidat a president de la Generalitat comparegui aquest matí, juntament amb cinc diputats més, davant del jutge Pablo Llarena, amb la incògnita de si ingressarà a la presó d'Estremera, van canviar el rumb dels esdeveniments previsibles. Així, Jordi Turull no va obtenir la investidura del Parlament en faltar-li els quatre diputats de la CUP. La revolució dels somriures va entrar en fase de tragèdia, no se sap encara si temporal o definitiva, entre la pressió judicial de l'Estat i la divisió independentista. Mai una sessió d'investidura parlamentària no va ser tan atípica ni té per davant interrogants de tanta transcendència i simbolisme. Amb tan sols dotze hores de diferència, Jordi Turull i cinc parlamentaris més -Carme Forcadell, Josep Rull, Raül Romeva, Marta Rovira i Dolors Bassa- passaran de protagonitzar una sessió d'investidura del president de la Generalitat a comparèixer al Tribunal Suprem, on se'ls comunicaran els delictes pels quals seran jutjats i qui sap si el seu ingrés a la presó.

La investidura de Turull va ser, en conseqüència, sòbria per a un acte d'aquesta naturalesa. Molt lluny fins i tot de l'esgrima parlamentària que acompanya aquestes sessions. Sabut el resultat final que els cupaires van revelar a l'inici de la sessió, faltava tan sols arribar a la votació. Desapareguda la tensió pel resultat, es va instal·lar a l'hemicicle una angoixa molt més espessa i pesada que es reflectia als rostres dels diputats que havien d'emprendre viatge cap a Madrid. La intervenció del candidat Turull va ser més emotiva que política; més èpica que rupturista. La primera va agradar més als partits unionistes que van voler treure profit de dues circumstàncies que van tota la tarda van estar presents: en primer lloc, que les cartes estaven donades i de res no servien els gestos als diputats cupaires; en segon lloc i en aquestes circumstàncies, la seva intervenció no podia ser una basa per al magistrat Llarena. En la rèplica, el candidat es va deixar anar més i va clavar alguns clatellots a l'oposició. A destacar, en conjunt, la seva dignitat en unes circumstàncies molt, molt difícils.

La jornada va tenir un corol·lari final amb la renúncia de les diputades Forcadell, Rovira i Bassa que compareixeran davant de Llarena desproveïdes de la condició de polítiques en actiu. No així, Turull, Rull i Romeva que conserven el seu escó. El primer, a més, té la segona oportunitat per ser president de la Generalitat dissabte a les 10 del matí. Això, a expenses que Llarena no decideixi el contrari. Necessitarà només la majoria simple, o sigui 66 escons, una xifra que pot aconseguir amb dos vots afirmatius de la CUP -en principi impossible- o amb les dimissions com a diputats del president Puigdemont i de Toni Comín. Això, sempre que el jutge del Suprem no canviï radicalment la situació dels processats i quedin tots ells, també els que són a Brussel·les i Estremera, inhabilitats per exercir càrrec públic.

I acabo. No va ser un dia solemne, però sí important. Els perdedors del 21-D se'n van anar satisfets i els guanyadors tristos. La democràcia té les seves regles i els seus jocs de majories i minories, és cert. Però quan els electes no són capaços de complir el mandat dels electors, resoldre les seves diferències i realitzar grans acords ni en condicions tan excepcionals és normal que els seus votants s'interpel·lin sense resposta pel que ha succeït. I que la resta tampoc no sapiguem gaire bé com explicar-ho del tot.