Llegeixo que el rei Joan Carles I està pensant a exiliar-se a la República Dominicana davant del futur penal que té per davant, la intervenció anunciada de la Fiscalia del Tribunal Suprem i, sobretot, l'actuació de la justícia suïssa que, implacablement, va fent la seva feina. Mentre arriba aquell moment, la solitud és la seva única companyia: un s'imagina l'emèrit tancat a les seves estances de palau, repudiat socialment, ja que ha deixat de ser convidat a qualsevol esdeveniment públic o privat, i, pràcticament sense cap contacte si no és telefònicament. El monarca cobdiciós que durant tants anys va estar per sobre del bé i del mal i que miraculosament va aconseguir sortir indemne del judici històric del cop d'Estat del 23-F veu pel·lícules de l'oest com a únic consol per provar de no pensar en el seu desgraciat final guanyat a pols.

L'establishment continua intentant tapar l'olla de pressió que suposen totes les informacions que relacionen Joan Carles I amb la corrupció i així una notícia tan important com que la Fiscalia l'investigui troba un forat petit a les portades dels diaris de paper o, literalment, deixa de ser-hi. Al final en parlen més els diaris estrangers que els espanyols i periodistes europeus s'interroguen ingènuament sobre per què deu ser. Algú s'imagina que una investigació sobre el seu rei durant 39 anys passaria tan desapercebuda en països del nostre voltant on també la monarquia ostenta la direcció de l'Estat? Doncs això, a Espanya passa. Algú s'imagina que amb tots els indicis que hi ha a la vista els dos partits majoritaris d'esquerra (PSOE) i de dreta (PP) s'oposarien a una investigació parlamentària? A Espanya passa. Algú s'imagina que el cap de l'Estat que l'ha succeït podria no donar cap explicació i tampoc no se li demanaria res més enllà d'un petit comunicat exculpatori? A Espanya passa.

La justícia a Espanya no és igual per a tothom. Això ja ho sabem i s'ha pogut comprovar durant el judici als líders independentistes catalans. Només en un país on conceptes com democràcia, justícia o llibertat són tan laxos com a Espanya poden més els fantasmes del passat que els hipotètics delictes comesos. La corrupció de la família reial espanyola ha fet implosionar l'Estat en un moment important en el qual conflueixen la crisi institucional amb la crisi econòmica, la crisi política amb la crisi territorial, la crisi de lideratge amb l'explosió de la ultradreta i el primer govern de coalició amb una rebel·lió dels uniformats en defensa de la seva particular visió d'Espanya. Espanya s'esfilagarsa mentre el president del govern espanyol prova d'enredar el primer que passa en una cursa desenfrenada que no sembla tenir cap rumb.

Només una comissió d'investigació parlamentària salvaria els partits que corren un seriós risc de caure amb el sistema. Unidas Podemos ha anunciat una proposta per investigar Joan Carles I al Congrés i fins i tot Vox diu que s'ha de sotmetre a la justícia "com un ciutadà més" i deixa en l'aire la seva posició davant de la comissió d'investigació. Els grups independentistes i els minoritaris del Congrés ja l'han tornat a reclamar. PP i PSOE són majoria, certament, però ¿compensa la seva única aliança en temps per protegir una investigació sobre corrupció? Costa de pensar que la resposta no sigui afirmativa si no tenen res a amagar o témer.