En aquesta Espanya idíl·lica en què totes les mentides sobre la monarquia van passant com si fossin notícies de veritat hem sabut aquest divendres que un desinteressat grup d'amics de Joan Carles I li ha prestat 4.395.901,96 euros per realitzar una declaració complementària a Hisenda i saldar així el deute que tenia amb el Fisc per uns viatges a l'estranger durant onze anys. L'import ascendeix a uns vuit milions d'euros que havia pagat durant aquests últims anys la Fundació Zagatka, que presideix el seu cosí Álvaro de Orleans. Era el segon pagament a les arques públiques ja que el desembre passat el rei emèrit ja va abonar 678.393 euros per un altre frau fiscal. Per entremig hi ha  tres causes judicials al Tribunal Suprem que tenen a veure amb les comissions de l'Ave a La Meca, uns comptes opacs a l'illa britànica de Jersey i les denominades targetes black, una donació d'un empresari mexicà. També hi ha obertes altres investigacions judicials a Suïssa que segueixen el rastre de diverses irregularitats sobre una fortuna que The New York Times ha situat el 2012 en uns 2.300 milions de dòlars.

No s'han facilitat noms dels amics desinteressats que han deixat els diners a l'Emèrit per regularitzar el seu deute amb Hisenda. Sí que s'ha aclarit que no era una donació sinó un préstec, una manera que els donants no hagin de tributar. És bastant obvi que els generosos amics no se n'han de preocupar ja que d'una manera o d'una altra seran rescabalats i, quan es parla a aquests nivells, no hi ha una única manera. Espanya s'ha anat acostumant a saber que va tenir durant gairebé quaranta anys un rei corrupte, mancat d'ètica i de moral.

Ja res no sorprèn els soferts contribuents que fan números, molt difícils per cert en aquests temps, amb Hisenda. De molta més difícil digestió és que un representant democràtic com el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, es refereixi a la regularització d'un frau com una conducta incívica quan no és cap altra cosa que una conducta delictiva. Incívic és cremar contenidors o destrossar aparadors i no el fet de regularitzar, entre una cosa i l'altra, cinc milions d'euros. No és el mateix. Sobretot, si a més, ha tingut la sort, per dir-ho suaument, que Hisenda s'ho hagi pres amb calma. Tot i que la notícia es va conèixer fa un any per la premsa encara ha arribat a temps de poder presentar la complementària abans que hi hagués una actuació contra ell. Això sí que és tenir la sort de cara i agafar despistat el Fisc.

Aquest moviment, de segur, acabarà blindant una investigació sobre la Fundació Zagatka que, per als qui no ho coneguin, és aquella en la qual apareixia Felip VI com a quart beneficiari, darrere del seu pare, i que està domiciliada a Liechtenstein. Quan es va saber, l'actual rei va haver de distanciar-se i dir que renunciava com a beneficiari, una cosa que com és sabut no és més que una declaració d'intencions ja que no es pot renunciar amb temps a ser el beneficiari real. Per cert, Sánchez, en el seu paper de protector del rei nu, al costat de la seva impròpia declaració d'acte incívic, va destacar un abans i un després amb l'arribada de Felip VI a la direcció de l'Estat i les mesures que està duent a terme sobre la transparència i el bon ús públic. Unes paraules que de ser certes haurien de permetre comissions d'investigació al Parlament i no rebuig, com es porta produint en diverses ocasions en els últims temps.

Per cert: a què venien fa només dos dies els elogis al seu pare per part de l'actual monarca amb motiu del 23-F, del que ja sabem ara que hi ha molt més a callar que a explicar? No serà que només amb carantoines com aquestes es podrà evitar que l'emèrit cansat del seu exili de luxe als Emirats Àrabs Units es personi a Madrid i acabi de desestabilitzar la trontollosa monarquia?