Qui copia l'erra i els qui van voler menysprear el juny de 2016 el resultat del referèndum sobre la permanència del Regne Unit dins de la Unió Europea comproven 42 mesos després que això era exactament el que volien els ciutadans del Regne Unit. La beneiteria d'aquells que menyspreen el que no els agrada i que s'han passat tot aquest temps assegurant que els ciutadans no sabien el que havien votat en aquell referèndum, i vaticinant totes les plagues possibles si s'acabava consumant la sortida de la UE, no ha fet més que engrandir el fenomen Boris Johnson. El líder conservador no només ha guanyat les eleccions aquest dijous sinó que, literalment, ha arrasat i ha portat els laboristes a una crisi sense precedents després d'obtenir el pitjor resultat des dels anys trenta del segle passat.

El Regne Unit se n'anirà, com a data límit, el 31 de gener. No és una bona notícia per a la UE però és el que han volgut els seus ciutadans. Tampoc no hauria de costar tant d'entendre: Europa és un vaixell a la deriva amb unes institucions mastodòntiques, incapaç de prendre decisions valentes, i es limita a actuar com un club que pensa més en cadascun dels països socis que en tots els europeus. El repartiment d'eurocomissaris n'és una prova: com pot ser que Josep Borrell hagi arribat a ser el cap de la diplomàcia quan és justament l'antítesi i ha tancat la seva gestió al Ministeri molt per sota de tots els seus predecessors? Llegeixo que la UE se sent alleujada per la victòria de Johnson, que resol el Brexit. Quina estupidesa! El que haurien de fer és preguntar-se per què ha passat, encara que ja sigui massa tard.

Guanya Johnson, perd Europa i s'obre una oportunitat per a un referèndum a Escòcia i qui sap si també per a un altre sobre la reunificació d'Irlanda, com ja ha avançat el Sinn Féin. La ministra principal d'Escòcia, Nicola Sturgeon, ja ha posat el peu a l'accelerador després que el Partit Nacionalista Escocès (SNP) hagi obtingut 48 dels 59 escons en disputa, 13 més que en les últimes eleccions. Sturgeon ha advertit Johnson que pensa fer-ho, encara que sigui unilateralment, si Londres s'hi oposa. Serà un pols interessant ja que a més una Escòcia independent es quedaria a la UE, la qual cosa desperta també alguna cosa més que interès a Brussel·les. En qualsevol cas, la batalla entre Johnson i Sturgeon serà molt seguida, per raons òbvies, a Catalunya i a Madrid.

A Irlanda del Nord, els partidaris de la reunificació han obtingut més escons (nou) que els defensors de romandre al Regne Unit (vuit), una cosa que mai no havia passat des de 1921, data en què la partició de l'illa va crear dos territoris separats. Massa coses tenen una aroma diferent encara que els immobilistes continuïn fent veure que tot continua igual.