En la política catalana hi havia dues certeses des de fa diversos mesos: que qualsevol dia hi podia haver un incident violent i que l'agressor seria un feixista d'ultradreta i l'agredit un independentista. Ja sé que pot haver-hi persones que s'escandalitzin amb una manifestació tan rotunda, però en els últims mesos s'han documentat centenars d'accions violentes, suficients com perquè estadísticament es pogués assegurar de quin costat caurien l'agressor i l'agredit. Per això, quan dimarts a la nit es va saber que el fotoperiodista Jordi Borràs havia estat agredit per una persona, que es va identificar com un membre del Cos Nacional de Policia, que havia cridat "¡Viva España!, ¡Viva Franco!", abans de provocar-li diverses lesions a la cara, la temuda notícia lamentablement no va sorprendre. Va escandalitzar, això sí, però no va estranyar.

Era la història d'una impunitat consentida a la ultradreta, diverses vegades denunciada, i que ha tingut en els últims temps una presència violenta al carrer. Lluny de reduir-la policialment parlant se li ha donat ales als voltants de l'1 d'octubre i, sobretot, amb l'aplicació del 155. Calia ser, per exemple, a Catalunya Ràdio quan es va presentar una turba de fanàtics espanyolistes el 27 d'octubre passat i es van produir moments de forta tensió amb ruptura de vidres, la impossibilitat dels treballadors d'abandonar la seu de l'emissora i fins i tot un conat d'assalt. Aquella situació es va concloure pràcticament sense cap càstig per als atacants. Això sí, el rànquing mundial de llibertat de premsa que publica anualment l'oenegé Reporters Sense Fronteres va fer retrocedir Espanya a la posició 31, per darrere de Sud-àfrica o Cap Verd.

Borràs és un fotoperiodista encomiable i és tot un especialista al món ultra i les seves ramificacions a Catalunya. El seu fons documental és enormement valuós a l'hora d'identificar els activistes més violents en les manifestacions, concentracions o reunions que fan. El president Quim Torra va escollir el llibre de Borràs Dies que duraran anys com a obsequi al rei d'Espanya en la inauguració dels Jocs Mediterranis celebrats recentment a Tarragona; l'obra és una compilació molt documentada de la violència policial de l'1 d'octubre. En la dedicatòria a Felip VI, Borràs escrivia: "No hi ha estirp, ni llei, ni pàtria, que justifiqui ferits, presos polítics i exiliats. No hi ha estirp, ni llei, ni pàtria, que pugui aturar l'anhel de llibertat del poble català".

Els Mossos d'Esquadra, com a policia integral de Catalunya, tenen l'obligació de treure dels carrers del país la violència ultra que ha campat al seu aire durant aquests mesos. A Barcelona, la Guàrdia Urbana i l'alcaldessa de la capital han de fer el mateix. Ha succeït una vegada i en aquesta confusió que hi ha a Catalunya entre la política partidista i els drets civils hi ha partits que han mantingut un silenci vergonyós. Ara, l'objectiu policial és que no hi torni a haver un nou cas.