Dos mesos fa que els Jordis, com la ciutadania anomena popularment Sànchez i Cuixart, els presidents de l'ANC i Òmnium, que estan en presó preventiva a Soto del Real primer per decisió de la jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela, que va dictar la primera ordre de presó, i, després, per una segona resolució del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que els va mantenir-hi. 61 dies privats de llibertat és molt temps, sobretot perquè els delictes dels que se'ls acusa no formen parteix del relat real de tots els que vam seguir els esdeveniments d'aquells dies, la concentració davant de la conselleria d'Economia i, sobretot, de la biografia d'ambdós. El primer, un activista, militant històric del pacifisme, i el segon, un empresari encimbellat en una de les organitzacions culturals de més arrelament al país.

La 67a Nit de Santa Llúcia, la gran festa de les lletres catalanes que anualment organitza Òmnium, celebrada enguany a Nou Barris, ha permès la reaparició pública de Cuixart mitjançant un escrit afable, educat, compromès i serè: "Mai no podran empresonar les idees", diu el president d'Òmnium. Un discurs, sens dubte, decebedor per a tots aquells que esperen que de la boca dels dos Jordis sorgeixi odi davant de la injustícia. Cuixart parla d'amor i recorda els seus i la resta de presos polítics i els més petits de les quatre famílies, la seva i les de Jordi Sànchez, Oriol Junqueras i Quim Forn. Els qui tan sols els troben a faltar i que, com nosaltres, tampoc no entenen per què no són aquí. Diuen que estan bé, però cap dels quatre no sortirà de la presó a les pròximes festes de Nadal.

En el cas de Jordi Sànchez, després de dos mesos hem sentit la seva veu des de Soto del Real. Sense imatges, que el jutge ha prohibit, com als altres candidats que ho havien sol·licitat per tenir els mateixos drets que els seus rivals a la campanya electoral. La veu de Sànchez a través del telèfon de la presó sembla un missatge d'un altre temps i d'una altra tecnologia. Gairebé sense voler, et remunta a moltes dècades enrere. És un missatge nu davant de la falta de llibertat. És candidat i demana el vot per a la llista de Puigdemont, però això no és el més important. Cal sentir-ho, per escoltar, com en aquells, No-Do: "amics i amigues, us parlo des de la presó; fa més de 60 dies que estic..." Per sentir com poden ressonar des de la presó paraules com "dignitat", les cites d'Espriu, la seva entrada en una llista electoral o la crida a Rajoy a què "retiri les seves brutes mans de l'autogovern".

Cuixart i Sànchez representen des de la presó centenars de milers de persones, més de dos milions, els qui s'han manifestat cada 11 de setembre sense un incident als carrers catalans. Després del 22-D hi haurà moltes coses per recompondre. Tantes, que sembla impossible les destrosses que ha fet el 155. Però caldrà fer-ho.