A mesura que s'ha anat apropant el final del judici al major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, per al qual la fiscalia de l'Audiència Nacional demanava inicialment una pena de presó d'11 anys per rebel·lió, el cas s'ha anat esvaint i la condemna sol·licitada apareixent sens dubte com a imprudent ja que res, literalment res, no podia ser provat. El fiscal ja va fer una primera sol·licitud de canviar la tipificació del delicte de rebel·lió a sedició però ha fet tan curt que en el seu al·legat final va obrir la porta que fossin condemnats per desobediència, una pena del tot injusta però bastant menor si ens atenim al moment inicial del judici. El judici a Trapero, l'exsecretari general d'Interior Cesar Puig, l'exdirector dels Mossos Pere Soler i la intendenta Teresa Laplana no ha fet cap altra cosa que posar de manifest que les greus acusacions formulades contra la cúpula d'Interior i dels Mossos durant tant temps no eren cap altra cosa que l'embolcall d'una cosa inexistent i que només tenia per objecte desacreditar una trajectòria exemplar del major i estendre una ombra de dubte sobre tots els responsables de la seguretat pública a Catalunya.

Aquest dimarts, Olga Tubau, l'advocada de Trapero, ha desmuntat totes les acusacions contra el seu defensat i ha deixat clar que el major va complir totes les instruccions del mandat judicial. Llavors, com és possible que la fiscalia formulés inicialment tan dures acusacions? El procés, i per extensió tots els judicis relacionats amb els fets de la conselleria d'Economia del 20 de setembre del 2017, el referèndum de l'1 d'octubre i la declaració d'independència duta a terme pel Parlament de Catalunya, formen part d'una tríada ben definida: la causa general contra l'independentisme català.

Res no era el que en realitat es proclamava: primer un cop d'Estat, que ja va tombar el Tribunal Suprem, ja que no n'hi havia hagut per cap costat; després un acte de rebel·lió com sí que van comprar acríticament tots els mitjans oficials i que el mateix Suprem es va encarregar d'esmenar; i d'aquí es va passar a la sedició, que va ser l'últim baluard jurídic del Suprem per als membres del Govern condemnats, els líders socials independentistes i l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell. Aquella sentència, tindrà el seu recorregut a Europa i un dia la seva pròpia sentència, per més que el Suprem i el Constitucional hagin fet una pinça de protecció i, en conseqüència, hagi rebutjat també aquest dimarts suspendre la condemna als líders del procés mentre estudia els seus recursos contra la sentència del Suprem.

Que el judici a Trapero hagi coincidit amb la fulminant destitució duta a terme pel ministre de l'Interior, Fernando Grande Marlaska, del coronel Diego Pérez de los Cobos, que estava al comandament de la comandància de Madrid de la Guàrdia Civil, oficialment per pèrdua de confiança i, segons tots les fonts, per desobediència, no deixa de ser una notícia a tenir en compte. De los Cobos ha estat una mica més que art i part en el judici a Trapero, amb qui va buscar, des del primer moment, la confrontació una vegada va ser nomenat coordinador de les forces de seguretat per reprimir el referèndum de l'1 d'octubre. Les seves acusacions, la majoria de les vegades infundades, eren irrebatibles, ja que comptava amb el plàcet del Madrid polític, periodístic i judicial. De los Cobos va ser premiat per la seva tasca a Catalunya i tot li va anar de cara fins que algú a Madrid va començar a veure que hi havia un problema seriós. Però el mal ja estava fet i s'havia emportat per davant la carrera d'un professional íntegre i valuós.