Després que hagin declarat ja quatre dels presos polítics -Junqueras, Forn, Turull i Romeva-, que sumen entre ells la barbaritat de 1.678 nits d'injusta presó provisional, s'han de poder dir amb tota claredat almenys dues coses: els membres del Govern destituïts pel 155 han preparat el judici en unes condicions molt difícils de privació de llibertat infinitament millor que els fiscals i l'Advocacia de l'Estat. Fins ara, això és una veritat incontestable que ressona, hora a hora, entre les quatre parets de la sala del Suprem en què se celebra aquest vergonyós judici. En segon lloc, què està passant amb l'acusació de rebel·lió? Era previsible que tant la fiscalia com l'Advocacia de l'Estat provessin d'aprofitar fins a l'última escletxa l'acusació que han sostingut en els seus escrits provisionals. I, lluny d'això, estan posant molt més l'accent en la malversació. Bé la deuen haver de provar, oi?
Si a la sessió de dijous, Oriol Junqueras va fer un brillant al·legat polític i Quim Forn una detallada defensa de la seva actuació al capdavant de la Conselleria d'Interior, aquest dimarts Jordi Turull, aleshores conseller de Presidència, ha protagonitzat una impecable defensa tant de la seva gestió com a membre del Govern com, anteriorment, en la seva qualitat de president del Grup Parlamentari de Junts pel Sí. El canvi de fiscals, més incisius que la parella de la setmana passada, no ha servit per desarmar la defensa de Turull, que s'ha mogut entre la manifestació rotunda que no hi havia hagut violència -explicant als magistrats, fins i tot que Catalunya era el país de Pau Casals, encara que no és segur que tots entenguessin el missatge-; la defensa política de tots els actes duts a terme i el compliment de la legalitat d'acord amb el programa electoral amb què es van presentar a les eleccions.
En canvi, el conseller d'Exteriors Raül Romeva va optar per una línia diferent però igual de convincent, molt basada en el seu prestigiós currículum de ferm defensor del pacifisme, actor important en diversos acords de pau a l'extinta Iugoslàvia i autor reconegut de nombrosos llibres sobre processos de pacificació. El fet que Romeva contestés només les preguntes del seu advocat per ressaltar que eren presos polítics repeteix la línia d'actuació de Junqueras, en espera de què faran, per exemple, Jordi Cuixart, Carme Forcadell i Dolors Bassa.
Després de dues sessions d'interrogatoris als presos polítics, un té la impressió que fiscalia i advocacia de l'Estat han decidit amagar el tema de la rebel·lió -la pena major- i esperar, potser, als testimonis. A mesura que avancen les hores, sembla com si el despropòsit de la qualificació provisional costés d'aguantar-se per algun lloc. Com és que no proven de demostrar-la? Com es pot entendre que no sigui al centre del judici quan és aquesta acusació la que els ha impedit de sortir en llibertat provisional? Perquè caldrà provar-la, oi? Més d'un any de les seves vides a presó provisional exigeix que no hi hagi cap dubte, una cosa que ara com ara està però que molt lluny de ser una certesa. Veurem; vam creure que el judici era per determinar si hi havia hagut rebel·lió, però l'accent l'estan posant més en la presumpta malversació.
I una última reflexió: Per què se'ls amaga als ciutadans espanyols el judici i cap cadena de televisió no el transmet en directe? Qui té por que escoltin la veritat?