Oriol Junqueras torna a ser el president d'Esquerra Republicana. Aquesta és, potser, l'única bona notícia per al polític de Sant Vicenç dels Horts, que ha aconseguit el 52,2% dels vots en la segona volta de les primàries, una xifra que evidencia la fractura de l'organització després de set mesos interminables de lluites fratricides. El seu rival, Xavier Godàs, ha obtingut un 42,2%, un suport que, a la pràctica, suposa una esmena a la totalitat de tots aquells que han ocupat el lloc de comandament aquests últims temps. Tant al Govern —Pere Aragonès, Laura Vilagrà, Sergi Sabrià i un llarg etcètera, com al partit —Marta Rovira, Marta Vilalta, Ernest Maragall, Carme Forcadell, per citar alguns noms— i al Parlament —Josep Maria Jové, Raquel Sans, entre d'altres.
El resultat de Junqueras és enutjós de gestionar, ja que pot dificultar-li enormement la direcció del partit i haurà de sentir massa vegades que la seva victòria només ha estat pel 52% dels vots. Sembla difícil que el retornat president del partit tingui pista lliure per desplegar una acció política a Esquerra sense travetes. Els dirigents que figuraven amagats darrere de la candidatura de Godàs han rebut un seriós correctiu malgrat que en aquests mesos han anat al límit a l'hora de provar d'impedir el retorn de Junqueras. El tàndem Aragonès-Rovira surt derrotat i sense aconseguir el seu objectiu fonamental, que no era cap altre que Junqueras se n'anés amb ells de la direcció d'Esquerra i abandonés també la primera línia política.
El tàndem Aragonès-Rovira surt derrotat i sense aconseguir el seu objectiu fonamental, que no era cap altre que Junqueras se n'anés amb ells de la direcció d'Esquerra
El ja president del partit té al davant cinc reptes: quin tipus d'aliances polítiques estableix a Catalunya després que Marta Rovira impulsés el pacte per fer Salvador Illa president. En segon lloc, com gestiona els seus set diputats a Madrid en un moment en què la legislatura espanyola amenaça de col·lapsar davant dels incompliments de Pedro Sánchez. En tercer lloc, com aborda la direcció del grup parlamentari i si fa canvis, ja que els seus lideratges han estat a la candidatura perdedora. En quart lloc, decidir si s'entra a l'Ajuntament de Barcelona després de molts mesos fingint amb la decisió. Ara ja no hi ha excuses i ERC haurà de concloure el debat sobre la incorporació a l'equip de la ciutat que lidera l'alcalde Jaume Collboni.
I, finalment, la gestió de l'organització, amb un partit fracturat i en el qual Junqueras haurà d'escollir un camí: acords amb els perdedors o caminar en solitari. La primera fórmula pot suposar allò que qui no guarda quan té, no menja quan vol, però la segona és un camí d'espines amb zones del territori controlades per l'aparell del partit que ara se'n va. En la resposta que doni a aquests cinc reptes estarà, en bona mesura, la reconnexió amb l'electorat, que ara es troba molt distant del partit i també molt decebut. Els resultats de les eleccions catalanes del mes de maig passat són un exemple palmari de tot el que es va fer malament i que, en bona mesura, no només no s'ha corregit sinó que s'ha deteriorat encara més.