La Junta Electoral Provincial de Barcelona ha ordenat a la Corporació Catalana de Mitjans de Comunicació, o sigui, a TV3 i Catalunya Ràdio, que no faci servir les expressions exili i exiliats quan es refereixi a l'exili i als exiliats. És una certa incongruència, és clar. Perquè tots els espectadors de la cadena pública de televisió catalana i els oients de la ràdio saben perfectament que són exiliats i que viuen a l'exili. Es podrà no dir, però després de gairebé set anys, alguns, d'altres menys temps i alguns més uns quants mesos residint a l'estranger, la decisió de la Junta Electoral a petició de Ciutadans té més vocació d'ocupar algun titular o que ens fixem en el que fan alguns que de resultat real. A falta de vots i amb les enquestes presagiant el pitjor, els continua quedant l'espectacle, del qual sempre han estat grans professionals.

Ancorats a la Catalunya del passat, necessiten viure d'aquesta bandera, ja que les altres les han anat perdent. No sé jo com seguirà aquesta instrucció la Junta Electoral. Entenc que els incomoda que es parli d'exiliats i exilis, però la vida no és com els agradaria a ells, sinó com acaba sent. I és que veiem diàriament com periodistes, polítics, empresaris, de Catalunya i de Madrid, viatgen a l'estranger per entrevistar-se amb representants de Junts i d'Esquerra. La campanya del partit de Puigdemont es farà a la Catalunya Nord, perquè el seu líder, Carles Puigdemont, no pot travessar la frontera. Esquerra Republicana ha anunciat un gran acte a Ginebra amb la seva secretària general, Marta Rovira, i el diputat Ruben Wagensberg, exiliat des de gener a Suïssa per la causa de Tsunami Democràtic i que forma part de les llistes del partit per Barcelona. Hi participaran també el president, Pere Aragonès, i el president del partit, Oriol Junqueras.

Dubto molt que els espectadors i oients que s'informin a través de TV3 i Catalunya Ràdio dels esmentats actes electorals necessitin que se'ls expliqui que es fan fora de Catalunya perquè els seus protagonistes no poden tornar sense ser detinguts. I això té un nom. Entenc que sigui incòmode, però no n'hi ha cap altre. Han de córrer amb la vergonya del que ells han provocat i que, amb el temps, ha anat causant un gran estupor internacional. Com no s'hauria d'aprovar una llei d'amnistia si fins i tot el president del govern espanyol ha hagut de donar explicacions en algun Consell Europeu, el secretari d'organització del seu partit ha hagut de reunir-se en diverses ocasions a Brussel·les amb Puigdemont per tancar la investidura i el president del PP ha intentat mantenir una línia de negociació amb el president a l'exili?

La Junta Electoral ataca greument les llibertats d'expressió i informació ja que obliga els professionals dels mitjans a renunciar a la veritat

La intervenció de la Junta Electoral és també un greu atac a les llibertats d'expressió i informació, ja que obliga els professionals dels mitjans públics catalans a renunciar a dir la veritat. Segurament, per a ells, aquesta no és la veritat, i als exiliats se'ls hauria de titllar de pròfugs o qualsevol altre qualificatiu. No veurem en altres televisions, on es fa servir aquest llenguatge amb molta profusió, que sigui corregit. Jo, pel que pugui servir, no penso fer-los el joc i si sorgeix el tema, parlaré del que són tots ells: exiliats. I ningú no em podrà obligar que digui que estan fent vacances quan són a l'exili. I si hi ha algun tertulià que diu el contrari, amb molt de gust el rebatré fins on sàpiga. Perquè, amb el temps, es construeixen zones de grisos, però el color blanc no acabarà sent mai el color negre. Per més que s'hi entossudeixin.