De tots els rius de tinta que s'han escrit sobre el no dels set diputats de Junts per Catalunya a la proposició de llei promoguda pel Sindicat de Llogaters i el Sindicato de Inquilinos amb l'objectiu de regular els lloguers de temporada es tracta, en la gran majoria d'ells, de passar de puntetes sobre el que és el factor nuclear de la decisió: la voluntat de castigar Pedro Sánchez per l'incompliment dels acords assolits. Per a tot a la vida hi ha un argumentari possible, com també hi ha una manera en política de buscar la confrontació directa i, molt probablement, aquell moment es va produir dimarts al Congrés dels Diputats. La cara de Pedro Sánchez, María Jesús Montero i Yolanda Díaz, en els seus escons de l'anomenat banc blau del govern, després de la inesperada derrota parlamentària, no només posa en relleu que l'anomenada majoria d'investidura de Sánchez està trencada, sinó que l'estesa idea de La Moncloa que es pot governar una legislatura sense pressupostos generals de l'Estat i sense majoria parlamentària és, simplement, una quimera.
Estava avisat de sobres el PSOE que trepitjava terreny pantanós des de fa diversos mesos. En les reunions parlamentàries bilaterals, al canal directe que mantenen Santos Cerdán (PSOE) i Jordi Turull (Junts), i en l'aparell de verificació de les converses entre PSOE i Junts, que encara es continua reunint a Suïssa sota la coordinació internacional del diplomàtic salvadorenc Francisco Galindo Vélez. També ho havia traslladat directament el president Carles Puigdemont a José Luis Rodríguez Zapatero, present sempre quan es produeixen les crisis entre ambdues formacions. Però pel que sembla, els socialistes han perimetrat malament les conseqüències de la seva fragilitat parlamentària. Si no, Pedro Sánchez, que els dimarts no sol assistir al ple, no s'hauria desplaçat fins a la Carrera de San Jerónimo per votar (de fet, fins ara, el president espanyol només havia votat en dos dels quinze dimarts ordinaris d'aquesta legislatura). Però ni això va ser suficient. L'esperada victòria per 179 vots a favor i 171 en contra va acabar en tragèdia amb 172 sís i 178 nos.
La salsa s'ha anat espessint fins a convertir la pèrdua de confiança de Junts en Pedro Sánchez en una cosa difícilment reversible
En aquests moments, la llista de greuges —alguns amb més raó que altres— de Junts per Catalunya amb el PSOE és de més de cinc i més de deu i, a canvi, només existeix la llei d'amnistia, que es va aprovar després de diverses transaccions, en les quals la formació de Carles Puigdemont també va haver de cedir davant del ministre Félix Bolaños i que, a més, el Tribunal Suprem i l'Audiència Nacional l'han acabat convertint en un pagaré a cobrar en un termini indefinit. Res de definitiu hi ha, per exemple, del català a les institucions europees o de la cessió integral de les competències d'immigració. Del primer tema ni se'n parla públicament i aquella celeritat que va semblar demostrar el ministre Albares, avui s'ha transformat en un assumpte del qual, a tot estirar, es diu que segueix el seu curs. Del tema de la immigració es busquen fórmules per a una transferència a Catalunya més cosmètica que una altra cosa, enmig d'infinitat de burocràcia legislativa, que no fa més que rebaixar els compromisos adquirits.
Si s'hi suma una cosa que per molt que no es vulgui parlar hi és, com és el desenllaç dels tres processos electorals —espanyol, municipal i català— i les aliances de govern que s'han forjat en els dos últims, la salsa s'ha anat espessint fins a convertir la pèrdua de confiança de Junts en Pedro Sánchez en una cosa difícilment reversible. Amb algun matís, és clar. No és el mateix el PSOE que Sánchez; i tampoc no és el mateix Zapatero que l'inquilí de La Moncloa. En tot aquest joc quin paper juga el PP de Feijóo? El gallec s'ho mira des d'una distància intermèdia, envia missatges en alguna entrevista, encara que els seus moviments són paquidèrmics, temorós, segurament, de la força de la premsa ultra de Madrid i d'Isabel Díaz Ayuso. Una altra cosa és l'entorn de Feijóo, que tem que se li acabi passant l'arròs, si Sánchez aconsegueix completar la legislatura.