Atribueix la història, o més aviat la llegenda, a Sant Pancraç un paper decisiu en la victòria de Jordi Pujol el 1980, quan ningú no donava ni cinc pel líder nacionalista que venia de perdre tres eleccions seguides, les espanyoles de 1977 i 1979 i les municipals, també de 1979. Malgrat aquests revessos, Pujol va afrontar les primeres eleccions catalanes amb mentalitat de victòria, representant valors d'una Catalunya silenciosa, i soldant els de la Catalunya allunyada ideològicament de l'esquerra amb les demandes de les classes mitjanes i de la Catalunya no metropolitana. En un article publicat el desembre de 1979, que es va encarregar d'anar repetint reiteradament durant la seva presidència de 23 anys i que fins i tot va repartir als diputats del Parlament, en un dels plens abans de deixar el càrrec el 2003, escrivia: "Procedeixo de famílies que a casa seva tenien una imatge de Sant Pancraç penjada a la paret. 'Sant Pancraç, doneu-nos salut i feina'".

Han passat els anys, el laïcisme ha desplaçat aquella Catalunya cristiana i els valors de la societat catalana han anat canviant o, almenys, l'aparença i la lectura dels mitjans de comunicació i la televisió semblen dir això. Escoltant la direcció de Junts per Catalunya anunciar que mantenien la desconfiança en Pedro Sánchez, però que tenien tota la fe en el mediador internacional, el diplomàtic salvadorenc Francisco Galindo, després d'insistir una vegada i una altra que era difícil creure que el PSOE actués d'una altra manera; però que, malgrat tot, estan disposats a fer un últim esforç i, per això... retiraven la qüestió de confiança, costa de trobar al santoral a quin sant o santa s'hauran encomanat per a una jugada tan arriscada. Arriscada per mantenir la credibilitat d'aquell axioma tantes vegades predicat de cobrar per endavant per passar a l'actual "ja ho trobarem": s'han encomanat a Sant Expedit, a qui molts creients resen en situacions extremes? A Sant Antoni de Pàdua, conegut com el sant dels miracles? O, potser, a Sant Judes Tadeu, figura última en la llista dels dotze Apòstols, el sant de tots els impossibles, patró dels casos difícils i desesperats?

Junts ha comprat promeses, perquè no hi ha acords anunciats ni data de materialització de temes tantes vegades anunciats com el català a Europa, la immigració o el nou finançament autonòmic per a Catalunya en forma de concert econòmic, després de constatar que no volia trencar totes les amarres amb el PSOE i que unes eleccions no li oferien un escenari millor, amb el PP gaire lluny de poder desprendre's dels vots de Vox. És una cosa així com canviar la centralitat aritmètica actual per la irrellevància, ja que cap enquesta no apropa Alberto Núñez Feijóo als 160 escons al parlament espanyol, una xifra que rebaixaria la importància i la necessitat del partit d'Abascal. El PSOE recupera oxigen, potser no tant com diu l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero, que dissabte va proclamar a Granada que Pedro Sánchez esgotaria la legislatura i que el govern duraria fins al 2027, però els de Puigdemont han apostat per entrar de ple a la realpolitik. El 2027 queda molt lluny, però és evident que Sánchez, tan preocupat per un calendari incert, ha aconseguit espai per esquivar, sense sobresalts polítics —veurem si judicials—, escenaris electorals aquest 2025.

Junts ha comprat promeses després de constatar que no volia trencar amarres amb el PSOE i que unes eleccions no li ofereixen un escenari millor

Mentre Junts esfullava la seva particular margarida, el govern espanyol aprovava la condonació d'una part del deute del FLA a les autonomies. En total, 83.000 milions que la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, va anunciar després que el president d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, expliqués que la condonació a Catalunya era fruit d'un acord del seu partit i el govern espanyol i que ascendia a 17.104 milions d'euros, una quitança del 22%. Segons les previsions de Montero, Catalunya serà la segona autonomia amb més diners condonats, darrere dels 18.791 milions d'Andalusia i el País Valencià, la tercera, amb 11.210 milions, per sobre de Madrid amb 8.644. Un cafè per a tothom, molt en línia amb el discurs de Sánchez que no per això deixa de ser important per a les arques de la Generalitat. Un altre debat, que sempre s'esquiva, és aquesta mena de beneficència financera amb el persistent dèficit fiscal que arrossega Catalunya i que la Generalitat del moment va elevar, el setembre del 2023, a gairebé 23.000 milions. En aquestes condicions, parlar de condonació del FLA té un punt de pervers.

Destacar, com a cosa positiva, l'acord assolit entre els governs espanyol i català a la Comissió bilateral per ampliar la plantilla de Mossos d'Esquadra fins als 25.000 efectius el 2030 i la millora dels serveis de l'Administració de Justícia, amb 60 nous jutges entre el 2025 i el 2028 per pal·liar l'actual situació, amb Catalunya a la cua en el nombre de jutges per habitant. Són dues decisions importants que permetran, sens dubte, al president Salvador Illa defensar que la política sense estridències, amb aliats propis a Madrid, dona resultats.