Algun dia, algú que no sigui un independentista català, que no sintonitzi amb els seus plantejaments polítics, o, simplement, que sigui respectuós amb el que és el Dret, posarà el crit al cel acarant l'abisme existent entre els pronunciaments que fa la justícia europea i la justícia espanyola quan es tracta d'abordar qüestions relacionades amb els membres del Govern de Carles Puigdemont, els líders socials de les entitats sobiranistes i amb dirigents de les formacions independentistes. No es tracta només de la mirada judicial sobre la unitat d'Espanya sinó de com es violenta la legislació existent per crear-ne una nova ad hoc que doni cobertura a les seves posicions.

Aquest dimarts hem tingut un exemple de tot això amb l'anunci del Tribunal Suprem que revisarà la concessió dels indults parcials als nou presos polítics duta a terme pel govern de Pedro Sánchez el mes de juny passat. Amb aquesta decisió de la secció cinquena de la sala tercera del contenciós-administratiu de l'Alt Tribunal, el Suprem s'esmena a si mateix. La votació, que rectifica la de gener passat, ha estat adoptada per 3 magistrats a 2 i després que —oh casualitat!— hi hagi hagut canvis de magistrats en aquesta sala, el president s'hagi jubilat i la nova magistrada hagi invertit el 3 a 2 en contra de la revisió per un altre 3 a 2 a favor. Hi ha una possibilitat remota que puguin tornar a la presó els nou presos polítics indultats, però els canvis que s'han realitzat a la sala fan preveure un escenari que semblava absolutament descartat.

Mentre això succeïa en un Madrid encara ressacós després del remolí que ha deixat al seu pas el rei emèrit i que ha estat tan ben acollit per la premsa ultra de la capital, que ha cobert durant quatre dies una visita vergonyosa, absolutament frívola i irresponsable i fora de qualsevol mínima norma del decòrum i de la prudència ètica, el Suprem deixava una nova bomba de rellotgeria en el seu objectiu de marcar l'agenda política. Sembla que poc importa que els indults siguin una prerrogativa del govern de torn i que els precedents del Suprem siguin d'estar a favor de l'indult a Tejero pel 23-F o a Barrionuevo i Vera, els cervells dels GAL.

A uns centenars de quilòmetres, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea retornava cautelarment la immunitat parlamentària a Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí i recuperaven la immunitat plena pròpia de la seva condició d'eurodiputats. La decisió del tribunal de Luxemburg és un nou cop a la persecució que estan patint els tres polítics independentistes a través d'unes euroordres del Suprem que manquen de cap sentit. Però també és important la càrrega profunda que envia el tribunal a qui va ser president de la comissió d'Assumptes Jurídics del Parlament Europeu, el parlamentari de Ciutadans Adrián Vázquez. El TJUE admet que el seu comportament pot a primera vista manifestar un posicionament de partit o un perjudici personal desfavorable cap a Puigdemont, Comín i Ponsatí. Amb aquesta decisió del TJUE, el tribunal pretén evitar que es puguin produir situacions de risc sobre la seva detenció en algun país i que es produís un mal irreparable si fossin lliurats a les autoritats espanyoles.

A qualsevol altre país hi hauria un debat a fons sobre el comportament de la justícia espanyola amb els independentistes catalans. Els continus pronunciaments d'Europa donen material de sobres perquè aquest judici es pogués fer. Però els retrocessos en matèria de llibertats, de justícia i de democràcia del govern porten a situacions esperpèntiques. L'última, aquest mateix dimarts amb PSOE, PP i Vox votant conjuntament per oposar-se a una investigació de les clavegueres de l'Estat i el deep state arran del que s'ha anat coneixent amb l'escàndol d'espionatge del CatalanGate. Tant li fa que els que acostumen a ser aliats del govern eren els que defensaven la creació de la comissió: quan el règim del 78 crida a un prietas las filas, les aliances sempre estan clares i PP i Vox mai no fallen als socialistes.