És tan excepcional que, en el marc dels diferents procediments judicials relacionats amb el procés i amb l'1-O, un jutge escapci la posició del Ministeri Fiscal que només per això ja és notícia. Si, a més, la decisió afecta una qüestió tan rellevant com la sortida dels presos polítics de la presó per anar a treballar unes hores al dia o a fer voluntariat, en aplicació de l'article 100.2 del Reglament Penitenciari, és una doble notícia.
Això és el que ha fet la magistrada Maria Jesús Arnau, del Jutjat de Vigilància Penitenciària número 5 de Catalunya, que, en una interlocutòria de 14 folis, destrossa tots i cada un dels arguments de la Fiscalia per rebutjar que Jordi Cuixart no pugui acollir-se al 100.2. Ha estat la de Cuixart la primera petició de revocació de la Fiscalia que li ha arribat i res no fa preveure que la resta de presos polítics tinguin un tracte diferent. El soroll polític i mediàtic de la dreta i de l'espanyolisme, així com els pronunciaments públics de la Fiscalia del Suprem, no han aconseguit, ara per ara, els seus objectius, encara que caldrà esperar la decisió final de l'Audiència Provincial.
La reprimenda de la jutgessa al fiscal s'expressa en frases com "el que sembla oblidar el Ministeri Fiscal", "seria contrari al nostre ordenament jurídic", "un pensament i decisió legítims (per part de Cuixart)"... i així algunes altres.
O per exemple quan s'esplaia en si Cuixart ha d'haver-se penedit abans de poder acollir-se als beneficis del 100.2 i diu: "Ha de repetir-se que tals pensaments i voluntats de l'intern són legítims dins del nostre ordenament jurídic, ja que formen part del programa de diversos partits polítics actius a Catalunya i ni tals partits ni els seus programes electorals no han estat declarats inconstitucionals, ni per llei ni per resolució judicial."
I un no pot estar més d'acord amb una cosa que sembla elemental però que tant costa llegir en resolucions judicials.