La CUP ha resolt l'enigma i els seus quatre diputats s'abstindran aquest dilluns en la sessió d'investidura del diputat Quim Torra; amb això facilitaran que sigui elegit pel Parlament de Catalunya com a 131è president de la Generalitat de Catalunya. La votació favorable de 40 sís i 24 nos deixa clar que una àmplia majoria dels seus dirigents eren favorables a aquesta opció, que no és, en cap cas, un xec en blanc. De fet, la CUP inicia la legislatura com a grup de l'oposició i el nou Govern haurà d'oferir alguna cosa més que paraules si vol comptar amb els seus vots, que són imprescindibles per tirar endavant projectes de llei i iniciatives polítiques. El candidat Quim Torra va ser clar en aquest aspecte dissabte des de la tribuna d'oradors quan va verbalitzar que el projecte independentista és de 70 diputats i que, encara que aquests quatre vots no fossin imprescindibles, voldria comptar-hi i els continuarà demanant ajuda.

Quim Torra ha desbrossat l'últim impediment parlamentari per ser president, mentre arriba la sessió formal d'aquest dilluns. Com sol passar en la política catalana, després de moltes setmanes en què el bloc independentista semblava com esfilagarsat i sense un rumb predeterminat, tota la pressió política s'ha desplaçat de cop a Madrid. Allà convergeixen, en una batalla electoral sense treva, el pragmatisme (no exempt d'amenaces) del PP i el PSOE per aixecar el 155 i l'atac furibund de Cs, que intenta mantenir tant com pot la supressió de l'autonomia catalana i prova d'esprémer el col·lapse polític que tant mal fa a moltes entitats socials de Catalunya.

El més sorprenent del moment aquí i allà, quan es llegeixen articles i més articles sobre el desenllaç de l'elecció del candidat, és la suma de sorpresa, perplexitat, enuig i gran irritació que es pot arribar a trobar. Sorprèn que Torra sigui el futur president i sorprèn el que diu, i, òbviament, no em refereixo a les piulades, per les quals ja s'ha disculpat. Quim Torra és un independentista i per això ha estat escollit per Junts per Catalunya, amb una influència important de Carles Puigdemont. Qui havia d'escollir? Algú que rectifiqués el rumb? No es pot ser tan ximple per creure seriosament que l'elecció havia de suposar un canvi profund del rumb dels darrers anys.

Artur Mas va escollir Carles Puigdemont el 2011 perquè continués el seu llegat i es va apartar de la primera línia política. Ara Puigdemont fa el mateix quan cerca una persona que tingui un encàrrec semblant, encara que, a diferència de Mas, ell no s'aparta, sinó que vol continuar pilotant les línies estratègiques i els passos que ha de fer l'independentisme. Ara per ara, des de Berlín i amb la confiança que abans d'un mes podrà ser des de Brussel·les. Quim Torra ha acceptat la provisionalitat de la legislatura, però, òbviament, el seu pes en les decisions de la política catalana no serà ni de bon tros petit. El rol de l'un i de l'altre estan perfectament definits, com es començarà a veure immediatament. Així com els d'Elsa Artadi i d'Albert Batet. La primera com a interlocutora ordinària del conseller d'Economia, Pere Aragonés, i Batet, que s'haurà d'entendre al Parlament amb Sergi Sabrià i els diputats de la CUP.

El nou tauler de la política catalana és a punt de desplegar-se.