Hi ha bufetades que ressonen a tot el planeta i, probablement, la de la justícia del Regne Unit negant-se a tramitar l'ordre de detenció europea de la consellera Clara Ponsatí "per desproporcionada" és una d'elles. No podia fer un ridícul més gran el deep state: la justícia espanyola, el govern espanyol, la classe política, els mitjans de comunicació... tot aquest conjunt de personalitats de l'Estat que han portat pel fangar la credibilitat de la democràcia espanyola per provar de salvar la unitat d'Espanya. Per tercera vegada, la primera després de les sentències del Tribunal Suprem, les autoritats britàniques han dit que no. Però no és un no qualsevol que permetés un mínim debat per salvar la cara al Suprem. És un no humiliant, és un no deshonrós, és un no vergonyós. I, enmig de tota aquesta reprimenda, el dirigent de Vox Santiago Abascal, hi posa la cirereta: tancar el reixat de Gibraltar. "Espanya ha de ser respectada de nou al món". Per molt menys, el ministre Trillo va envair el deshabitat illot de Perejil i el dictador argentí Galtieri va envair les Malvines.

Aquests dies, un té la impressió que assisteix en directe a la caiguda política de Pedro Sánchez perquè si no, no s'entén el cúmul d'errors comesos. Han de ser molt dolentes les enquestes que es manegen a la Moncloa perquè surten a incendi diari i es fiquen en jardins on només hi ha espines. Ha de ser una sort pensar que només falten tres dies perquè els ciutadans comencin a votar i s'acabi la fuga de paperetes. El matí havia començat amb una de les desenes d'entrevistes de Pedro Sánchez a un mitjà de comunicació -única condició: no ser català- i fent una destrossa descomunal en la independència de la fiscalia. De fet, el candidat del PSOE va venir a dir que el seu govern estava portant el president Puigdemont a Espanya, ja que la fiscalia depenia de l'Executiu. Davant de la sorpresa del periodista, per si volia afegir alguna cosa més, tan sols va sentenciar: "Doncs res més".

Ni la Fiscalia General de l'Estat, ni les diferents associacions de fiscals no van poder fer la digestió de la puntada de peu que els va clavar Pedro Sánchez, que va aniquilar en pocs segons la seva autonomia. La vicepresidenta Carmen Calvo va sortir a recollir les destrosses que va deixar el seu cap i, amb la perícia habitual, no va fer més que aprofundir la ferida: "La fiscalia està enquadrada en l'àmbit del poder judicial, no és poder judicial". Una explicació que només feia que deixar en l'aire aquelles premonitòries paraules del ministre del PP que van quedar dites en un enregistrament i que ara el PSOE sembla assumir: la fiscalia t'ho afina. No era bon dia per irritar els fiscals d'aquí, mentre pots perdre bous i esquelles. Mentrestant, la policia anglesa, amb sorna, li demana a l'espanyola que li enviï "el currículum delictiu de Ponsatí". Ja ho deia Oscar Wilde, cal tenir un cor de pedra per no petar-se de riure davant de certes pàgines.

Per cert que, amb la mort del pare del president Carles Puigdemont, ja són tres els familiars directes dels líders polítics catalans exiliats després de la repressió de l'Estat per la proclamació d'independència. Els altres dos morts van ser el germà del conseller Toni Comín i el pare del conseller Lluís Puig. I mentrestant, la justícia europea tomba una rere l'altra les ordres de detenció i no valida les euroordres. El dolor es pot arribar a suportar. La injustícia, no. Lliçons dels que propaguen des de la seva casa que l'independentisme els ha privat de llibertat, les mínimes. Ja n'hi ha prou de farsa.