El sisè suflé des de l'any 2012 va pujar i va pujar durant tota la tarda d'aquest dilluns sense que el Govern espanyol i els contraris al referèndum de l'1 d'octubre fossin capaços de donar una resposta comprensible que no fos la que s'havia elaborat als argumentaris oficials des d'hores abans de la multitudinària manifestació d'aquest dilluns: hi ha menys gent que altres anys; l'independentisme va de baixa. Un milió de persones, va dir la Guàrdia Urbana de Barcelona. Bastants més, van dir les entitats convocants. Bastants menys, van assenyalar des de la Delegació del Govern espanyol. La posició del corresponsal de The New York Times, Raphael Minder, és un bon resum de la manifestació: la seva sisena Diada com a representant del NYT i encara sorprès perquè els catalans protestin pacíficament a la seva festa nacional.

En realitat, per un any, el nombre de persones que va acudir a la convocatòria al centre de Barcelona és poc important. El que és ressenyable, el que realment té una significació política que hauria de fer reflexionar el poder polític espanyol, les institucions, la direcció de l'Estat, els mitjans de comunicació -alguns d'ells convertits en autèntics hooligans i propers al colpisme-, les institucions financeres, sindicats i patronal, intel·lectuals, la gent de l'art i l'espectacle, els esportistes i els membres de totes aquelles disciplines professionals que tenen alguna cosa a dir, és que un milió de persones desafiant el Tribunal Constitucional, la fiscalia i els tribunals ordinaris de justícia van sortir al carrer per acompanyar el Govern de Catalunya en la seva convocatòria del referèndum de l'1 d'octubre.

Això és el substantiu. El que s'escapa del relat artificial que es prova d'imposar des de Madrid en un moment enormement complex en què s'ha optat des de la Moncloa per no fer política i deixar-ho tot en mans dels tribunals. I s'ha iniciat així una causa general, perquè cal dir-ne així, contra l'independentisme. No contra els seus màxims responsables polítics, el president de la Generalitat i la presidenta del Parlament. El salt de l'Estat ha estat abismal en les últimes 72 hores: un miler de persones han estat advertides a través del Butlletí Oficial de l'Estat que si segueixen les instruccions del Govern poden ser inhabilitades o acusades de prevaricació i qui sap si de malversació de cabals públics. Realment, es poden presentar querelles criminals contra centenars o milers de persones per col·locar les urnes l'1 d'octubre? En aquesta cruïlla han situat el govern espanyol les reivindicacions de Catalunya.

I això que les notícies que arriben des de Madrid són que s'ha actuat amb contenció en espera que passés la Diada. I que a partir d'aquest dimarts pujarà diversos esglaons la repressió de l'Estat. D'això només se'n pot dir ceguesa. No hi ha cap altra paraula ni més precisa, ni més curta.