Ciutadans va sorgir amb una única bandera, l'anticatalanisme; va créixer contra l'independentisme, disfressat d'un fals liberalisme que no era més que un populisme proper a l'extrema dreta, i s'ha convertit en alternativa de govern amb un discurs guerracivilista, que fa servir Catalunya com a laboratori i que el neofalangisme rampant de l'organització taronja ja està traslladant al carrer en accions contra la simbologia independentista. El debat de la setmana passada al Parlament, amb el portaveu de Ciutadans, Carlos Carrizosa, que va retirar el llaç groc de la bancada del Govern, tenia per objectiu avalar les accions al carrer. Si nosaltres hem pogut al Parlament, com no han de poder els ciutadans al carrer, venia a ser el missatge. Oblidant el veritable objectiu dels llaços grocs, que no és cap altre que demanar la llibertat dels presos polítics en presons espanyoles i recordar-los. Un acte de llibertat d'expressió que difícilment pot ser viscut com una agressió, quan una democràcia sana necessita que totes les llibertats es puguin exercir.

El resultat ha estat el previst: diverses organitzacions ultradretanes han provocat incidents a la plaça de Sant Jaume i han protagonitzat diverses agressions a la costa catalana. L'acte al centre de Barcelona ha acabat amb el llaç groc de la façana de l'Ajuntament de la capital catalana retirat per un agent de la Guàrdia Urbana, sota el pretext que la violència i l'agressivitat de la manifestació unionista es rebaixaria amb un gest d'aquesta naturalesa. Un dels seus agents ha acabat agredit a terra i un periodista de BTV ha estat colpejat amb un pal de bandera. Cal esperar que les hores vinents el consistori barceloní ampliï aquesta informació que, en principi, resulta molt pobra si es compta que l'acció hauria pogut desembocar en un assalt a l'Ajuntament. A la costa del Maresme també hi ha hagut incidents protagonitzats per unionistes i un periodista d'El Nacional ha estat agredit.

Fa mesos que ho denunciem: hi ha un avenç perillós de la ultradreta als carrers catalans. Quan prengui possessió, el conseller d'Interior tindrà una feina ingent per retirar del carrer aquests grups parafeixistes als quals el 155 ha donat carta de normalitat i que de vegades actuen a cara descoberta i d'altres amb el rostre tapat, però sempre amb una aparent impunitat. No hi ha, en contra del que massa vegades es diu o s'escriu, disputes entre independentistes i unionistes. El que sí que hi ha és una violència de l'extrema dreta que no es veia a Catalunya des dels anys 70 i que ha trobat, amb la suspensió de l'autonomia catalana i la destitució del Govern, una facilitat per prendre el carrer amb violència i intimidació.

Ara fa un any de l'últim concert de Raimon al Palau de la Música. El cantant de Xàtiva, que ha publicat aquests dies l'àlbum del seu recital de comiat, l'acaba amb la cançó I nosaltres amb ells, que té en una de les estrofes una mirada de rabiosa actualitat: "Intenten amb moltes lleis/ i si cal amb violència/ esborrar diversitats/ i negar la diferència./ Intenten amb moltes lleis/ i si cal amb violència."