La reunió del Consell de Ministres a Barcelona ha deixat una gran ressaca política i informativa, però no on s'ha celebrat sinó a Madrid. A Catalunya, més enllà de manifestacions i protestes de l'independentisme, queixes del comerç i la restauració en unes dates de molt de consum, la reunió deixa un gust agredolç en l'unionisme: cap proposta política i una oportunitat perduda. A la capital espanyola, on no hi ha treva ni per Nadal, es posa l'accent en la imatge de Sánchez i Torra i en la normalització que representa una reunió entre membres dels dos governs, encara que sigui amb format de minicimera. També en el comunicat conjunt, una cosa inusual quan no es tracta de trobades entre governs de països diferents.

Però s'obvia el que té, segons la meva opinió, més calat polític: l'excepcional desplegament policial que es va haver de fer a Barcelona perquè la reunió del Consell de Ministres es pogués celebrar sense sobresalts. Fins a 9.000 efectius es van haver de mobilitzar. Res a veure amb la reunió del govern espanyol que es va fer a Sevilla fa dos mesos. Aquest hauria de ser el debat a Espanya en aquests moments: es pot mantenir indefinidament el no com a resposta a totes les demandes de la majoria de la societat catalana i negar el referèndum d'independència en un territori que no pots visitar si no és amb un desplegament policial excepcional? Pots fer el desentès si no pots viatjar amb normalitat a Catalunya si ets el cap de l'Estat o el president del Govern? Pots portar al Tribunal Constitucional una resolució del Parlament que proposa l'abolició de la monarquia, però és d'una gran miopia política pensar-se que perquè el Tribunal Constitucional et dona la raó el problema ha desaparegut.

Aquest és el problema. Es pot negar la realitat, però Catalunya ja se n'ha anat. És cert que no ha aconseguit la independència com van voler el seu Govern i el seu Parlament. Però l'Estat espanyol només ha pogut mantenir la seva integritat territorial amb l'ús de la violència. Massa poc al segle XXI, encara que, ara per ara, li aporti una falsa sensació de tranquil·litat. Aquesta és la gran lliçó, l'última, del 21-D. Just un any després de les eleccions que l'independentisme va tornar a guanyar.

Només la divisió de l'independentisme i la seva falta de lideratge dissimula la debilitat de l'Estat. Però la transitorietat actual no serà eterna.