Els catalans cada vegada estan més a prop d'aconseguir el que fa un temps semblava un somni utòpic. Amb aquesta contundent frase acaba l'influent diari nord-americà Politico, que té una edició europea amb seu a Brussel·les, un ampli reportatge sobre Catalunya i amb el qual obria la seva edició digital d'aquest dimecres sobre les aspiracions catalanes, el referèndum d'autodeterminació i l'Operació Diàleg. Aquest dimecres també, l'exprimer ministre escocès Alex Salmond expressava la preocupació del Parlament britànic i, segons ell, de molts països europeus, per la deriva del cas Forcadell i la seva situació judicial d'investigada (abans imputada) pel fet d'haver permès un debat al Parlament sobre les resolucions de la comissió del Procés Constituent.

M'han cridat l'atenció aquests dos importants pronunciaments i, sens dubte tan diferents, per dos motius que tenen a veure amb la política petita i mesquina de la qual de vegades vol fer-nos partícips un sector de la CUP -Anna Gabriel, Benet Salellas i Mireia Vehí, fonamentalment, i els seus seguidors- que prova tant sí com no de fer descarrilar el procés. Com si per ell mateix l'envit no tingués dificultats gegantines, aquest grup sobreviu bàsicament de barallar-se amb la majoria parlamentària de Junts pel Sí. Aquests dies hem viscut un episodi i la setmana que ve, probablement, en viurem un altre. Aquestes petiteses, d'índole domèstica, convenientment alimentades des d'instàncies políticojudicials no criden l'atenció dels observadors internacionals però introdueixen innecessàriament elements de desgast i irritació entre amplis sectors de la ciutadania. Entre aquestes classes mitjanes que volen sobretot que les coses es facin bé i que el timó no caigui en mans dels extremismes.

"A la recerca de la utopia", titula el seu article el periodista que escriu des de Berga i que és també corresponsal a Espanya de la BBC i de l'Irish Times. El procés català, l'independentisme i el referèndum han aconseguit situar-se, si es tractés d'un combat de boxa, en el centre del quadrilàter. Al seu voltant, l'Estat va donant cops que, a la pràctica, acaben sent a l'aire perquè moltes vegades no arriben ni a tocar el boxejador. És una posició que obliga a estar atent però millor que la de l'adversari. Què pot succeir perquè aquesta situació canviï? Que s'equivoqui o que entre tots els que suposadament volen ajudar-hi acabin fent-ho en direcció contrària. I tot se'n vagi rodant escales avall.