Entenc perfectament que molta gent hagi patit arcades llegint la informació subministrada a l'instant pels diaris digitals, veient per televisió o escoltant per la ràdio l'espectacle que ha suposat l'exhumació de les restes del general Francisco Franco del seu Valle de los Caídos. El que hagués hagut de ser, per decència democràtica, la sortida al més discreta possible d'un dictador del seu mausoleu, va acabar convertint-se gairebé en un funeral d'Estat ja que va comptar amb una dignitat que no es mereixia i en un acte funerari que no és cap altra cosa que una vergonya per a Espanya. El franquisme ha aconseguit una victòria inesperada, tràgica i immerescuda de la mà d'un govern socialista que, pendent de veure com podia capitalitzar, electoralment parlant, el trasllat dels ossos del dictador d'un lloc a l'altre, va oblidar la necessària dignitat d'un país democràtic en un acte d'aquesta naturalesa. L'Espanya en blanc i negre del dictador es va recrear durant unes hores en color davant de l'insòlit homenatge que el Valle de los Caídos i el cementiri de Mingorrubio ens anava oferint a una ciutadania estupefacta.

Certament, a cap dels països del nostre entorn aquesta escena esgarrifosa no seria possible. Només fa falta veure com van acabar els dictadors que ens podem imaginar. Ningú no va pensar que un helicòpter amb un escut immens del Regne d'Espanya transportant les seves restes era un homenatge públic immerescut? No hi havia res més discret que el pompós helicòpter que utilitza la família reial espanyola en molts dels seus desplaçaments? Perquè allà hi havia per a l'ocasió membres del govern espanyol, una ministra de Justícia socialista impertèrrita mentre la comitiva acomiadava el taüt pujant a l'helicòpter i es cridava "¡Viva España!, ¡Viva Franco!" entre incomptables corones de flors, càntics feixistes, banderes inconstitucionals amb l'àliga, Tejero pare (el del 23-F), Tejero fill (el capellà), gent amb el braç en alt, militars saludant marcialment el net de Franco com en el passat, el pendó de la Casa del Generalísimo a sobre del fèretre... Tot el passat, que crèiem que havia marxat per sempre, repetint-se una vegada i una altra a les televisions de tot el món.

Perquè això anava, suposadament, d'acabar amb una anomalia com el Valle de los Caídos, o almenys, això ens van vendre durant mesos. Si aquest era l'objectiu, que acomiadin directament el guionista de la jornada perquè el seu fracàs ha estat absolut. La vergonya dels que van patir el franquisme o de les seves famílies ha de ser a hores d'ara només comparable a la d'aquells que, coneixent Pedro Sánchez, ja imaginaven una cosa així. Apologia del franquisme en prime time, un dictador que ha tingut no un sinó dos homenatges d'Estat. I entre l'un i l'altre la barbaritat de 44 anys creient ingènuament que Espanya era una altra cosa. Com hauria estat de fàcil un trasllat a la nit, discret, al cementiri de Mingorrubio.