Uns desconeguts van causar anit diverses destrosses al cotxe de la diputada d'Esquerra Republicana i escriptora Jenn Díaz. Per sort aquí acaba la notícia i no s'ha de lamentar cap altra desgràcia, encara que val la pena fer alguns comentaris. Primer, el municipi on s'han produït les destrosses del vehicle és Sant Andreu de la Barca, que aquests dies ha estat objecte d'atenció informativa per la denúncia de la Guàrdia Civil contra nou professors de l'Institut El Palau, per un presumpte delicte d'odi. Segon, el fet que s'hagi produït en una urbanització, que hagi estat l'únic vehicle amb destrosses dels que estaven estacionats i que el cotxe fos de color groc dona a l'esdeveniment, en principi, unes connotacions polítiques que, si més no convé, analitzar, tal com fan els Mossos.

L'unionisme ha utilitzat descaradament Sant Andreu de la Barca i l'Institut El Palau com un experiment de laboratori per a la seva campanya d'adoctrinament a les escoles catalanes. Des del govern espanyol, el PP i Ciutadans es posa en perill la comunitat educativa catalana i el cor mediàtic de televisions i diaris de Madrid fa la resta. Així s'ha posat a la diana una desena de professors de l'institut en una combinació perfecta entre El Mundo i Albert Rivera. El diari titula: "Els nou mestres catalans de la infàmia", amb la cara de tots ells, i el líder de la formació taronja s'hi apunta: "Els mestres separatistes que van assenyalar fills de guàrdia civil a Catalunya. La fiscalia els investiga per delictes d'odi, però el govern d'Espanya diu que no els obrirà expedient. Amb covardia no es venç mai el nacionalisme".

Tercer, el silenci dels principals líders unionistes quan escric aquest article sobre l'acte violent contra la diputada Jenn Díaz. Ni per cortesia, un pronunciament. El silenci de vegades parla molt més que qualsevol declaració.

Quart, la violència no és mai neutra. Ho hem dit moltes vegades: a Catalunya ressorgeix una ultradreta que actua amb impunitat i a la qual no es fa front des de l'àmbit policial. Aquesta és la violència principal als carrers de Catalunya en aquests moments, més enllà del relat novel·lat que magistrats togats escriuen a les seves interlocutòries. Hi ha una certa inacció davant del desplegament de la ultradreta, que ha aprofitat el conflicte català per reactivar-se i que, fins i tot, ha ocupat una posició molt visible en manifestacions unionistes.

Però, d'això, els partits del 155 no volen saber res.