Aquest diumenge se celebren les eleccions de les quals sortirà el 42è president del Futbol Club Barcelona. Seran els catorzens comicis per a la presidència del club blaugrana des de 1952, quan es van celebrar els primers pseudodemocràtics, i els vuitens mitjançant sufragi universal. Un total de 110.290 socis estem convocats a una votació transcendental en què l'entitat es juga el seu futur. El Barça no havia tingut mai fins ara tants nuvolots i en els quals convergeixen tantes crisis diferents que no és exagerat dir que en els 121 anys d'història del club mai una directiva sortint no l'havia deixat tan al caire de l'abisme.

Assistim a un moment crucial del FCB que requereix una rectificació immediata per evitar la pèrdua dels pròxims cinc o deu anys o qui sap si fins i tot alguna cosa pitjor. Durant diversos mesos, els tres aspirants Joan Laporta, Víctor Font i Antoni Freixa han explicat els seus programes, han exposat les seves propostes per sortir de la crisi econòmica i han mostrat quin és el seu model de club. Ho han fet sense condicions de temps ja que entre la gestora de l'entitat i la Generalitat han portat les eleccions al mes de març, després de l'ajornament inicial del 24 de gener.

Ho sabem pràcticament tot dels candidats. Encara que només votem els socis, és evident que la força del Barça desborda àmpliament els 110.290 socis que poden anar a votar ja que d'alguna manera el club és el principal referent internacional el país. Barça i Catalunya són indissociables i complementaris i és bo que continuï sent així.

Si en la presentació d'avals Joan Laporta ja va donar un cop a sobre de la taula portant-ne més que els altres dos candidats junts i això li va conferir el paper de favorit, la campanya no li ha minvat aquesta condició. Es podria dir fins i tot que ha reforçat la posició de preferit pels socis per la seva experiència, lideratge, coneixement del club i solucions a la crisi econòmica. Laporta ha crescut mentre Font s'ha fet petit entre rectificacions contínues que qüestionaven la solidesa del seu projecte i Freixa feia una campanya més que digna, molt centrada en les àrees esportiva i social.

Aquest diumenge, Laporta haurà de confirmar les expectatives i, si els socis li fan la confiança, començar sense dilació la recuperació institucional del club, avui al fangar després de la desastrosa gestió de Bartomeu que ha sumit a l'entitat en una crisi esportiva, institucional i reputacional que va tenir el seu desenllaç en la seva detenció aquesta setmana. I que més enllà del president i la seva junta directiva qüestiona als qui els han aplaudit acríticament i que, sabent tot el que hi havia, han preferit mirar cap a un altre costat, o treure'n el benefici més gran possible.