Prohibida la pancarta que en les últimes setmanes ha estat penjada a la façana de l'ajuntament de Barcelona reclamant Llibertat presos polítics. Prohibits els llaços grocs que hipotèticament pogués portar qualsevol membre de les meses electorals del 21-D per ser considerats simbologia partidista. Petició de prohibició de Cs i PP dels llums grocs a les fonts perquè no respecten la neutralitat electoral. Prohibit denominar "president" a Carles Puigdemont a TV3 i Catalunya Ràdio i sí, en canvi, a tots els seus antecessors, com sempre s'ha fet, començant pel tractament vitalici de president a Josep Tarradellas. Prohibit també denominar en els mitjans públics els membres del Govern a les presons d'Estremera o Alcalá Meco "consellers a la presó". No seria més fàcil un llistat del que està permès que de tot el que està prohibit?
Segurament sí, arribat el cas. Però és obvi que l'Estat espanyol exerceix el poder sobretot a partir de les prohibicions. Si no, no s'entén aquesta acumulació de vets que en ocasions tenen un punt d'esperpèntics. Home, el tema de les fonts sona gairebé a conya! Dubto molt que algú pugui pensar seriosament que el missatge subliminar dels llums grocs d'unes fonts pugui acabar influint en el resultat electoral i condicionant-lo. Que és un missatge de suport als membres del Govern i els dos Jordis que són a la presó? Doncs esclar que sí. Com les manifestacions que a desenes es produeixen cada dia en municipis catalans i de les quals ja no se'n parla a través dels mitjans de comunicació per com de reiterades que són.
Però totes les pistes donen a entendre que el color groc donarà molt joc en les properes setmanes. Si s'adopten aquestes mesures per un llaç o uns llums en una font, què no es podrà fer amb aquells que portin una samarreta, una camisa, una americana, una corbata, un fulard, una jaqueta, un jersei, uns pantalons o unes arracades. O una bossa o una cartera de mà. Ja veig els candidats unionistes plantejant tota mena de problemes legals pel color que facin servir els seus adversaris. El més curiós del cas és que la doctrina sobre llaços i colors sembla que s'emmotlla a gust del consumidor. És a les hemeroteques que Íñigo Errejón i Alberto Garzón, d'Unidos Podemos, van portar en el debat de candidats de les eleccions generals de desembre del 2015, celebrat a TVE, un llaç taronja en defensa de la televisió pública i contra la manipulació informativa. Ningú no va protestar o a ningú no se li va fer cas. Però esclar, els presos polítics, aquests que es diu que no existeixen com a tals encara que deu persones segueixen injustament en presó preventiva perquè l'Audiència Nacional, que no era competent, així ho va voler, fan més mal. Molt més mal.