Després d'una jornada frenètica en què el matí va començar amb la galleda d'aigua freda que passaven les hores, es mantenia el silenci del Tribunal Suprem i el conseller Joaquim Forn no abandonava la presó d'Estremera, el president del Parlament, Roger Torrent, va tancar el dia convocant per a aquest dijous a les 17 hores el ple d'investidura del candidat de Junts per Catalunya, Jordi Turull. La política catalana és imprevisible i els canvis de guió són constants. També sorprenents. Aquesta vegada no ha estat gaire diferent. La tutela que havia mantingut fins ara el magistrat Pablo Llarena de l'elecció del president de la Generalitat impedint primer la investidura del president Carles Puigdemont i més tard recentment la del diputat Jordi Sànchez ha implosionat, almenys en principi, en aquesta ocasió, amb Jordi Turull, que pujarà a l'estrada de la Cambra catalana per demanar el vot dels parlamentaris.

El magistrat Pablo Llarena, tan efectiu altres cops, sembla que no disposa de triomfs per impedir la investidura davant del canvi de guió. Tot feia pensar durant bona part de la jornada que el moviment anunciat al matí de citar divendres a les 10.30 h el mateix Jordi Turull al costat dels també diputats Josep Rull, Marta Rovira Carme Forcadell, Raül Romeva i Dolors Bassa i comunicar-los el processament en la causa que instrueix per sedició, rebel·lió, malversació i desobediència havia estat definitiu. Apartava Turull avisant-lo de les conseqüències d'una hipotètica reiteració de delicte i qui sap si fins i tot acabava adoptant mesures processals molt més greus. Aquest moviment de Llarena, imprevist, i aparentment vinculat al que era notícia fins a aquelles hores, que la investidura seria dilluns, suposava una espasa de Dàmocles sobre tots els diputats independentistes.

L'independentisme es va moure excepcionalment ràpid i va precipitar el ple per a la vigília de la compareixença dels processats davant de Llarena. En aquestes circumstàncies poden passar dues situacions: que Turull comparegui ja com a president de la Generalitat escollit pel Parlament de Catalunya —si els quatre diputats de la CUP l'acaben votant, cosa que no decidiran fins unes hores abans— amb la càrrega simbòlica que això té i el consegüent impacte a nivell internacional. Un president a l'exili, Carles Puigdemont, i el seu substitut tot just investit per la Cambra catalana qui sap si, altra vegada, cap a Estremera. La segona, que no l'investeixin en aquesta primera votació, per a la qual es requereix majoria absoluta, 68 vots, que només poden sortir dels 64 de Junts per Catalunya i ERC —els sufragis de Puigdemont i Comín no serveixen per decisió judicial— i els 4 de la CUP.

Llavors aniríem a la segona votació de Turull, en què només faria falta majoria simple, més sis que nos, i se celebraria 48 hores després, o sigui, no pas abans de dissabte a les 17 hores. Aleshores tot quedaria en mans del jutge Llarena i de les mesures que imposés. En qualsevol cas, una decisió contundent del magistrat podria arribar fins i tot a impedir aquesta segona votació. Seria el cas d'una entrada a la presó i de la seva inhabilitació. Algunes d'aquestes incògnites es resoldran en hores i llavors se sabrà el rumb que pren una legislatura que té tots els elements d'una novel·la d'intriga per capítols i en què totes les parts estan jugant al límit, encara que amb una diferència: a una banda hi ha un equip més cohesionat (tot i que amb menys diputats) que a l'altra.