La sobtada aliança d'interessos entre el Nou Front Popular, la coalició de partits progressistes i d'esquerres, i l'Agrupació Nacional de Marine Le Pen ha llançat tot un envit al govern després de l'anunci del primer ministre de França d'utilitzar l'article 49.3 de la Constitució per aprovar els pressupostos de la Seguretat Social saltant-se l'aval parlamentari. Hi haurà moció de censura consensuada i es votarà a l'Assemblea Nacional dimecres vinent. El més probable és que el govern del primer ministre, Michel Barnier, caigui i es converteixi en el més breu de la cinquena república, ja que el seu naixement data del 5 de setembre, si es compta des que va acceptar l'encàrrec de l'Elisi després de 54 dies de bloqueig. Encara que la batalla afecta directament el govern francès, de fet el que s'està debatent és si des d'angles tan diferents de l'arc parlamentari com els que ocupen Jean-Luc Mélenchon i Marine Le Pen es pot provocar un avançament de les presidencials del 2027 i tombar Emmanuel Macron.

Era un secret de domini públic des que el president de la República va lliurar la clau de la governabilitat en l'Assemblea a la ultradreta, nomenant un candidat centrista com Bernier i desatenent les exigències de bona part de l'esquerra, que proposava Lucie Castets com a primera ministra, que de bon començament el govern entraria en crisi. Macron va ser contundent l'estiu passat quan va rebutjar la candidatura de Castets assegurant que no hi havia una majoria d'esquerra a l'Assemblea Nacional. La França Insubmisa de Mélenchon, integrada a la coalició d'esquerres, no va acceptar la seva decisió i va afirmar que en negar-se a convocar el Nou Front Popular a formar govern, esborrava de cop el resultat de les eleccions legislatives de juny i el gir a l'esquerra expressat pels electors. Aquell moment ha arribat abans del previst, ja que només han passat tres mesos. Caldrà veure com juga Macron ara el complex trencaclosques que té davant seu. Le Pen, amb la seva aliança amb l'esquerra per tombar Barnier i obligar l'Elisi a moure fitxa també arrisca: com viurà el seu electorat aquest tripijoc i quin cost tindrà la seva compromesa aliança amb l'esquerra en una qüestió com la que origina el problema, la discussió pressupostària?

Un país tan polaritzat entre dos extrems és el millor quadre polític perquè Le Pen guanyi unes presidencials

Hi ha també analistes que pensen que a Le Pen pot passar-li factura aparèixer com el partit del caos i, lluny d'esperar el seu moment, traslladar la impressió de tenir pressa. De fet, com es va veure a les eleccions legislatives de l'estiu passat, Le Pen sempre s'espavila millor a les enquestes que en els resultats que es produeixen a les urnes. És una mica, salvant les distàncies, el que li sol passar al Partit Popular a Espanya, que sempre comença la campanya amb unes expectatives que es van diluint amb el pas dels dies. La mala gestió d'aquestes expectatives i el cordó sanitari francès no li ha impedit dur a terme un enorme creixement des de les seves primeres eleccions presidencials el 2012, quan va aconseguir el 18% dels vots, als comicis de 2022, en què va ascendir al 41,05%, el millor resultat aconseguit mai per la ultradreta. Per entremig hi ha hagut un camí intens de moderació del discurs i adopció d'unes formes més suaus, llimant les asprors, que li permetien penetrar en amplis sectors de la dreta.

Veurem ara si la moció de censura prospera i quins moviments planteja Macron que, en algun aspecte, té alguna cosa de Pedro Sánchez estirant al màxim el tauler de la política, francesa en aquest cas. Res no fa pensar que la seva aposta sigui avançar les presidencials encara que col·lapsi el govern Barnier. Formarà un govern més a l'esquerra que respongui millor als resultats de les legislatives? És una opció, però no és la preferida per Macron i tindria unes conseqüències clarament negatives en l'economia francesa i el final de cicle del president de la República. Mélenchon, el més provocador de tots els candidats, l'ha animat a dimitir i convocar presidencials en un termini d'entre 20 i 35 dies, com marca la Constitució. Estic preparat, han estat les seves paraules. El temor, sens dubte, de Macron, és el de molts francesos: un país tan polaritzat entre els dos extrems i amb serioses possibilitats que els seus líders arribin tots dos a la segona volta és el millor quadre polític perquè Le Pen guanyi unes presidencials.