De tant com corre el Partit Popular per anar cap a la dreta, pot arribar un moment en què, al final, entre Vox i ells no hi hagi cap diferència. Amb Pablo Casado al capdavant de l'organització i amb José María Aznar a l'ombra teixint les diferents dretes, retornen dinosaures de la política. Així ha tornat Miguel Ángel Rodríguez, més conegut com a MAR, que va ser portaveu del primer govern d'Aznar entre 1996 i 1998 i que des de llavors ha exercit, primer, al capdavant d'una important central de publicitat, més tard en la seva pròpia empresa de comunicació i també com a polèmic tertulià.

Ara portarà la campanya de la candidata del PP a la comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. I ho farà amb dues perles a la seva motxilla, a més d'altres floretes, ja que el mostrari és inabastable. La primera, quan el 2014 va declarar en el programa d'Antena 3 Espejo Público que a Artur Mas "el que li falta és un afusellament". La segona, detingut per la policia municipal de Madrid per quadruplicar la taxa d'alcoholèmia permesa després de colpejar tres cotxes amb el seu Mercedes.

MAR ha estat cridat per competir amb Vox i Ciutadans, no per recuperar el vot centrista, una cosa que a Madrid tampoc no se sap gaire bé què és amb l'escorament generalitzat a la dreta. S'hi ha afegit la ruptura de Podemos pel flanc Errejón, qui, potser, no té gaires adeptes com l'en altre temps carismàtic Pablo Iglesias però, en canvi, llueix. La ruptura Iglesias-Errejón i l'alineament del segon amb l'alcaldessa Carmena ha fet explotar l'esquerra del PSOE de tal manera que el retorn al minifundi que va ser Esquerra Unida és més present que mai. Que ningú no s'enganyi, és probable que en aquest context el votant es quedi a casa i tampoc no se'n beneficiï el PSOE, necessitat com està de suports, provinguin d'on provinguin.

La ruptura a Podemos portarà a la seva radicalització, una cosa que tampoc no li ve bé a Pedro Sánchez, que aquest dimarts ha encaixat la seva primera derrota important al Congrés dels Diputats pel tema dels lloguers de pisos i el decret llei que modificava les norma del PP de tres anys a cinc. Insuficient per a Podemos i una avançada del que pot succeir als pressupostos generals de l'Estat, que avui el govern espanyol gairebé pot donar-los per perduts. Li tocarà a Sánchez resistir a la Moncloa com sigui i somiar amb un miracle. Perquè l'altra sortida, eleccions, és anar a una derrota segura. I amb els dinosaures campant al seu aire.