El govern espanyol ha cedit i, després de molts mesos de numantina resistència, baixarà l'IVA de les mascaretes del 21% al 4% i s'allunyarà així del reduït pool de països europeus que mantenen un gravamen tal alt. Encara així, i després de molts nyaps i de declaracions diverses vegades rectificades, ha hagut de transcórrer gairebé mig any perquè la Moncloa en prengués nota i se situés a la franja intermèdia d'IVA ja que continua estant per sobre d'Itàlia, Bèlgica, els Països Baixos o Finlàndia, que el tenen a zero, però per sota d'altres com França (5,5%) o Portugal i Grècia, que estan al 6%. Tenint en compte que la mascareta és obligatòria i que a més de l'IVA també s'abaixarà el preu de cada unitat, el cost màxim de les d'un sol ús caurà dels 96 cèntims als 62, el que equival aproximadament a què pel preu de dos es podran adquirir tres.

S'entén així una mica més que la ministra d'Hisenda digués fa pocs dies i d'una manera furibunda que l'IVA no es podia baixar perquè suposaria, i cito textualment, 1.568 milions menys de recaptació. ¡Déu n'hi do com deuen estar les arques públiques perquè un membre del govern espanyol barregi impostos amb mascaretes! Les coses es poden dir de moltes maneres però tractant-se d'un producte que ha acabat sent de primeríssima necessitat ja que si no disposes d'una mascareta no pots sortir al carrer, no sembla que les paraules escollides siguin les millors. Si hi afegim la crisi econòmica que afecta el conjunt de la societat, el menys que es pot assenyalar és que la insensibilitat del govern d'esquerres és molt alta. Cosa que, sigui dit de passada, tampoc no és la primera vegada que es percep.

Però no ha estat aquest l'únic nyap de l'Executiu espanyol, ja que la ministra María Jesús Montero ha vingut defensant contra vent i marea i amb l'únic interès de mantenir la recaptació impositiva que una normativa europea li impedia de baixar l'IVA. Una cosa que era una veritat a mitges ja que certament existia però la Comissió Europea havia assenyalat que no anava a prendre cap mesura contra els països que ho fessin. I no ho va dir aquest mes, ni el passat, sinó el ja llunyà mes d'abril i quan encara no es coneixia la dimensió de la catàstrofe i que la combinació de crisi sanitària i econòmica acabaria sent realment letal.

No hi havia, per tant, la por d'un procés sancionador sinó un afany recaptatori, cosa que al final ha estat tan evident que el ministeri d'Hisenda ha hagut de rectificar-se a si mateix en el termini d'uns quants dies. L'experiència de la lluita contra el coronavirus demostra que no hi ha govern exempt de cometre errors i, també, que mesures que en alguns llocs funcionen tampoc se sap del cert per què en d'altres no són igual d'eficients. Però aquesta és tan sols una part del problema actualment. Als cada vegada més amplis sectors en crisi  cal ajudar-los a superar el tràngol i no limitar-se a posar al seu abast almoines que serveixen de ben poca cosa. En aquest aspecte, el silenci del govern espanyol és clamorós i la falta de dotacions pressupostàries per les autonomies un veritable problema.

Per això, situacions com les de les mascaretes són tan inacceptables i doloroses per als ciutadans.