Hi ha a la vida pública espanyola alguns polítics que continuen necessitant ETA per construir qualsevol discurs. Tot és ETA. I el que no és acceptable és que darrere de la sang que els terroristes han deixat es tracti de furtar a la societat una gran victòria democràtica. Es preguntava aquest divendres l'exlehendakari Juan José Ibarretxe: "Però... no era per això que vam sospirar durant 40 anys?". I no li falta raó. Hi ha hagut una rendició de la banda terrorista a l'únic racó d'Europa en què fins fa molt pocs anys es continuava assassinant ciutadans innocents. Catalunya ho ha patit en diverses ocasions en aquestes dècades i ha perdut ciutadans anònims i també il·lustres, com Ernest Lluch. Tots han estat víctimes de la barbàrie, però la nova època no s'ha de construir des del rancor. El dolor de les víctimes és molt legítim, però ha de fer-se un esforç de mirar cap endavant. I la societat basca, en aquest aspecte, està oferint des de fa un temps un immens exemple.
No es pot continuar vivint contra ETA, ja que la banda ha deixat d'existir. Aquesta ha de ser a partir d'ara la gran lliçó perquè, com ha dit Ibarretxe era la notícia més esperada des de feia molts anys i els que han fet d'aquest tema el seu modus vivendi no han de contaminar la situació actual. Discursos com el de l'exministre de l'Interior Jaime Mayor Oreja vinculant el terrorisme d'ETA amb l'independentisme català no només són un insult cap al conjunt de la societat catalana, sigui independentista o no, sinó una gran mentida. No només Catalunya s'ha oposat a qualsevol tipus de violència sempre sinó que fins i tot el mateix independentisme de l'època —anys noranta— va ajudar a desmuntar els petitíssims nuclis existents que simpatitzaven amb ETA. Qualsevol altra anàlisi està allunyada de la veritat i Mayor Oreja ho sap perfectament. Una altra cosa és que li agradi.
L'independentisme basc serà més o menys fort que el català. Avui és difícil de saber en la realitat quotidiana de la societat basca, però institucionalment el català porta un cert avantatge. El lehendakari, Iñigo Urkullu, ha fet una aposta moderantista subscrita molt majoritàriament pel PNB a partir d'una incomparable situació financera de les arques de la comunitat autònoma basca. L'opció del PNB és legítima, com és legítima la via de l'independentisme català. Aquell discurs de la transició que en absència de violència es podria parlar de tot s'ha vist que eren tan sols paraules. Ni abans ni ara no s'ha pogut parlar de tot. Però ETA ja no hi és i molts discursos no es podran continuar fent si no és a risc de fer el ridícul. Mayor Oreja ha portat al PP al País Basc gairebé a l'extraparlamentarisme i mai populars i socialistes havien tingut una presència tan reduïda a la Cambra de Vitòria: 18 de 75 escons. Per no parlar de Ciutadans, que té zero escons.
Deixem que ETA es dilueixi en el temps i aprofitem per apropar els presos. La pau bé s'ho mereix.