Cinc mesos després de la DANA que va assolar el País Valencià, milers i milers de valencians han tornat a omplir els carrers de la capital en la sisena manifestació contra la gestió del Govern valencià i del seu president, Carlos Mazón. Encara que pugui semblar que s'ha entrat en un bucle infinit en què Mazón esquiva la crítica situació mentre el poble protesta al carrer, és tan sols una aparença. El president valencià és el més semblant a l'aneguet lleig, abandonat pel seu partit, desvalgut dels mitjans conservadors de la dreta i més dependent que mai de Vox. Una tríada que, a més, esclafa electoralment Alberto Núñez Feijóo, a qui encasella entre la falta d'autoritat per destituir Mazón i la foto que sense la ultradreta no hi ha aritmètica que sumi per arribar a la Moncloa.

Encara que el 29 d'octubre queda molt lluny per als que vivim fora del País Valencià, la capital i els pobles que van patir la DANA tenen molt present aquella enorme tragèdia, els 228 morts que es van produir i les incògnites que encara envolten l'absència del lloc de comandament del president de la Generalitat Valenciana. Continua sense saber-se on era, per què no hi va acudir i l'interminable dinar al restaurant El Ventorro on va menjar amb una periodista. Ha donat tantes versions Mazón d'aquelles tràgiques hores que és impossible saber la veritat i molt menys creure'l. Haurà de ser la justícia qui escorcolli el que va passar i decideixi si hi va haver o no negligència.

El fet que Mazón pràcticament no pugui sortir del seu despatx el converteix en tot un llast polític i electoral

Que les dretes resisteixin electoralment al País Valencià té una certa lògica atès l'historial dels diferents comicis celebrats des de l'any 1977. Molt més si hi ha un moviment pendular en què els votants que perd el PP poden trobar sense gaires problemes col·locació a Vox. A diferència d'altres llocs d'Espanya, el trànsit electoral lògic al País Valencià sembla ser entre el PP i Vox i no entre el PP i els socialistes. I això fa que costi tant a l'esquerra —PSPV, Compromís, Sumar i Podemos— situar-se al capdavant, malgrat l'evident crisi institucional que pateix el País Valencià.

Però el fet que Mazón pràcticament no pugui sortir del seu despatx i sigui rebut amb protestes quan assisteix a actes tancats o en obert pel territori el converteix en tot un llast polític i electoral. Això ho sap el PP espanyol, però també el valencià, on hi ha moviments clars per posicionar-se. Costa saber quant durarà aquesta situació i aquesta espècie de forcejament en què l'esquerra demana a Mazón que convoqui eleccions, mentre la dreta el convida que presenti una moció de censura que sap que no prosperaria. I la necessària reconstrucció va tan lenta que encara que la Generalitat Valenciana ha sol·licitat, després de 150 dies, la desactivació de la Unitat Militar d'Emergències (UME) el final està lluny de veure's i molts dels ajuts als damnificats encara estan per arribar.