En política, els senyals, i més quan es tracta de persones, no han de caure en sac foradat. Solen ser, en ocasions, un indici de per on van les coses i una guia a tenir molt en compte en processos en els quals si alguna cosa falta és informació. Per això val la pena escorcollar la llista dels membres de la taula de diàleg entre els governs espanyol i català ara que es coneixen els sis integrants de la part catalana -que seran vuit quan hi vagin Quim Torra i Pere Aragonès, que ho faran excepcionalment- i els cinc del govern espanyol -a més de Pedro Sánchez, que només ha confirmat la seva assistència a la primera de les sessions-.
¿A què obeeix el fet que l'alineació catalana estigui formada per Jordi Puigneró, Elsa Artadi i Josep Rius per part de Junts per Catalunya i Alfred Bosch, Marta Vilalta i Josep Maria Jové per part d'Esquerra? En última instància, sorprenen molt més els noms triats per part de JxCat ja que si a alguna cosa poden respondre és més a un patró de futur, més que de passat o de present.
Vegem: del Govern només hi ha, per part de JxCat, el conseller Puigneró; Artadi és la líder de la formació a l'ajuntament de Barcelona i Rius va ser cap de gabinet dels presidents Carles Puigdemont i Quim Torra. Tenen en comú que les tres són persones de la màxima confiança de Puigdemont, una circumstància que no és menor quan s'estan perfilant els últims detalls del que ha de ser l'espai polític que sota el paraigua segurament de Junts per Catalunya agrupi des del PDeCAT, fins a la Crida i independents. Tenint en compte, a més, que darrere de tota aquesta articulació política hi ha la confecció de la candidatura a les pròximes eleccions catalanes que se celebraran, a tot estirar, en els primers dies d'octubre, encara que potser fins i tot abans de l'estiu, partidaris i detractors d'aquest espai polític tenien la mirada posada en el fet que l'escollit per a la taula de diàleg fos Puigneró. I que no hi fossin, per contra, des de la consellera Meritxell Budó fins al conseller Damià Calvet, que s'ha posicionat obertament com a presidenciable de JxCat i a ulls de molts pot aparèixer com el principal damnificat, o el conseller d'Interior, Miquel Buch.
No li dona preeminència a futur, òbviament, a Puigneró. Seria estirar molt del senyal emès des del palau de la Generalitat. Però tampoc no és un gest inapreciable quan la batalla interna sembla que ja s'ha obert i algun candidat fa temps que treballa. És significativa també la presència d'Artadi. L'exconsellera de Presidència ha tornat a la primera línia de la política catalana després d'uns mesos d'un perfil menys intens i exclusivament municipal. És una dada a constatar i que la situa en un lloc important tant en la candidatura com en l'espai que està ordenant el president Puigdemont. Una cosa similar, a un altre nivell, és el cas de Rius, que farà el salt al Parlament en la pròxima legislatura. Caldrà esperar una setmanes per conèixer més coses del puzle en el qual s'està treballant.
En el cas d'Esquerra, Marta Vilalta i Josep Maria Jové ja estaven en representació dels republicans a la taula que va negociar amb el PSOE la investidura de Pedro Sánchez. Suposa, per tant, mantenir la coherència d'aquelles sessions que van tancar l'acord i preservar l'important pes que va guanyant Vilalta en el partit en substitució de Marta Rovira en el dia a dia i el sempre discret paper de Jové, una persona de màxima confiança de Oriol Junqueras. Respecte a Alfred Bosch la seva presència ve marcada pel fet de ser el conseller d'Acció Exterior, de Relacions Institucionals i Transparència, a més de president de la part catalana de la Comissió Mixta de Transferències, un organisme bilateral d'acord de traspassos a la Generalitat que fa anys que no és convocat per l'Estat espanyol.