Val la pena seguir amb atenció el pols que s'està produint entre el Tribunal Suprem i el Congrés dels Diputats arran d'una sentència emesa per aquest tribunal que inhabilita el parlamentari de Podemos Alberto Rodríguez. Es tracta d'una condemna d'un mes i quinze dies de presó, commutable per una multa de 540 euros, per atemptat a agents de la policia i amb l'afegit d'inhabilitació especial per al dret de sufragi passiu durant el temps de la condemna. És una situació realment insòlita, ja que el Suprem commuta la presó per una multa però li impedeix de continuar com a parlamentari en una decisió que, llegit l'escrit, té tota l'aparença d'intervenció en l'activitat política, creuant una ratlla que, fins ara, el Suprem només havia travessat amb l'independentisme català.

En un primer moment, els lletrats del Congrés dels Diputats —professionals amb els quals es podrà estar d'acord o no, però que del seu ofici en saben un munt, molts dels quals són advocats de l'Estat— van trobar una via de fugida que permetia esquivar la decisió del Suprem. Així, hi ha juristes que sostenen també que en el moment que s'ingressi aquesta quantitat de 540 euros, la pena principal quedaria extingida i, per tant, també l'accessòria d'inhabilitació. O bé es pot ajornar fins al final de legislatura la inhabilitació especial. La sala del jutge Marchena, que no fuig d'estudi, li ha enviat un ofici a la presidenta del Congrés, Merixell Batet, en què l'insta a comunicar-li la data d'inici del compliment de la pena d'inhabilitació mentre sobrevola una pena de desobediència sobre la seva persona si no actua amb celeritat. Us sona?

No acaba aquí la cosa, ja que, aquest dijous, la Mesa del Congrés s'ha reunit per abordar la qüestió amb posicions dispars entre els membres del PSOE i Podemos partidaris de forçar un nou aclariment del Suprem i Batet, defensora de tancar l'assumpte sense més ni més i no violentar l'Alt Tribunal, al·legant que el seu escrit és definitiu. Dues reflexions: la primera, el poder polític espanyol ha donat un poder il·limitat a la justícia espanyola perquè resolgués el tema independentista i quan tu dones poders incontrolats a algú no són per actuar sobre un únic tema, sinó que acaben tenint curs i validesa per a qualsevol assumpte.

En segon lloc, si per una condemna en la qual hi ha "atemptat a agents de la policia", segons l'escrit, els lletrats del Congrés dels Diputats estan protegint un dels seus parlamentaris, ¿és segur que els del Parlament de Catalunya també van fer tot el possible per protegir els drets com a diputat de Quim Torra, qui a més era el president de Catalunya, inhabilitat per haver penjat una pancarta al balcó del Palau de la Generalitat, a la plaça Sant Jaume? Esclar que són casos diferents, però, al final, les actituds en la vida també tenen la seva importància.

Molt em temo que a Alberto Rodríguez li queden pocs dies com a diputat. Però, en algun moment, des del poder polític s'haurà de fer una reflexió tan útil com imprescindible: ¿ha arribat l'hora que l'alta magistratura espanyola deixi de ser el Poder en majúscules i la seva posició sigui la pròpia d'un país democràtic del nostre entorn? Perquè si no s'actua ràpid, la persecució que ja va viure l'independentisme s'estendrà al conjunt de la política espanyola. Bé, al conjunt no. La dreta quedarà al marge d'això. Davant del que passa, fer el desentès i mirar cap a un altre costat mai és agafar el millor camí.