Des del principi de l'estiu hi ha hagut, gairebé com cada any, el mateix debat: l'independentisme serà capaç d'oferir novament una imatge única, excepcional, al món amb motiu de l'11 de Setembre, reclamant d'una manera festiva la independència de Catalunya, i exhibirà una altra vegada la musculatura que l'ha convertit en un moviment imparable, que no ha perdut vitalitat? O, per contra, aquest any sí, l'assistència a la manifestació de la Diada farà figa i la divisió política que s'ha observat els últims mesos es transformarà en una certa apatia de la ciutadania al carrer?

Quan falten 48 hores, des de tots els racons del país arriba un rum-rum positiu, esperançador, que permet aventurar que, per setena vegada des de l'any 2012, res no és impossible i la Diagonal de Barcelona pot registrar una ocupació excepcional. La resposta catalana, pacífica, des dels quatre punts cardinals d'una societat que fa temps que va dir que no es deixaria humiliar.

Davant els malastrucs habituals i els que necessiten per reivindicar-se que passi el contrari, sempre he pensat que el carril central de l'independentisme, el que li dona una transversalitat real, no de partit, respondria com ha fet sempre i més enllà de la fractura que hi pugui haver. Per una raó fonamental: hi ha més motius per sortir al carrer que cap altre any. Quedar-se a casa no és una resposta encertada si el que es pretén és expressar un malestar davant del tacticisme d'uns i d'altres. Per fer això ja hi ha molts dies.

L'11 de Setembre fa molts anys que es compta el mateix: són molts els independentistes? I aquesta xifra no es pot regalar als partits del 155, als que van enviar a l'exili i a la presó el Govern de la XI legislatura, als que van suprimir l'autonomia catalana, als que van protagonitzar una violència incomprensible i desmesurada l'1 d'octubre, als que han permès a la ultradreta que actuï amb una certa impunitat els últims temps, als que des de la judicatura han improvisat una legislació ad hoc per dificultar l'aplicació del que van votar els ciutadans el 21 de desembre. En definitiva, cada independentista que es quedi a casa actua com un bumerang de la causa que diu que defensa.

Molta gent que fa unes setmanes tenia dubtes sembla que ja no en té. Madrid espera a saber si el globus de la independència s'ha desinflat a Catalunya. Només una resposta massiva ajudarà a treure'ls de l'error. I també ajudarà els que s'enfronten a un judici que ja es preveu injust.