El dia que Messi ocupava les portades de la premsa esportiva de tot el món i s'assegurava mitja pilota d'or per a aquest 2019, amb la qual arribaria a sis i trencaria l'empat a cinc que manté des de 2017 amb Cristiano Ronaldo, el millor futbolista català de la història i un dels més intel·ligents que ha trepitjat mai un terreny de joc, Xavi Hernández, anunciava que, a finals de temporada, penjaria les botes i iniciaria la seva carrera com a entrenador. Òbviament, entrenar el Barça és el seu objectiu i de segur que es donen les condicions perquè això arribi a passar d'aquí a un temps no gaire llunyà. Qui millor que Xavi per inocular l'ADN blaugrana als jugadors?

L'argentí ha trencat de nou l'aplaudímetre del planeta amb dos gols a la semifinal de la Champions davant el Liverpool, un d'ells memorable i que perdurarà a la retina de tots els que omplien l'estadi o ho van veure en directe per la televisió. Mag, geni, futbolista d'un altre planeta, mestre... Els seus 600 gols com a jugador del FC Barcelona li donen una dimensió estratosfèrica. Quant val Messi? No hi ha preu possible per a la icona futbolística mundial més gran i que porta el nom de Barcelona i de Catalunya gravat a les botes; i que pot fer possible, qui ho sap, la sisena Champions del Barça després de quatre anys de sequera. Per això ha estat clarament extemporani el debat que hi ha hagut sobre la Creu de Sant Jordi que li ha atorgat el Govern al futbolista. Que potser n'hi ha gaires que hagin prestat un servei superior a Catalunya en el servei a la seva identitat o la projecció dels seus valors?

Per als que hem gaudit del Barça de Guardiola és normal que no puguem mirar l'actual generació d'esportistes amb els mateixos ulls. No és una crítica, tan sols una constatació. És possible que el futbol hagi evolucionat tant que, encara que hagin passat uns quants anys, aquell estil de joc continuï sent el que més ens agradi, encara que els resultats no acompanyin com abans. Seria una explicació de per què el Manchester City cau eliminat sempre a les primeres rondes i no passa de quarts de final. Aquest dimecres, al Camp Nou el Barça va obtenir un magnífic rèdit de 3-0 que gairebé el col·loca a la final. Però el culer, sentimental com és, va quedar sorprès pel joc de l'equip anglès, li hauria agradat que així haguessin jugat els seus i s'emociona amb l'Ajax. Ara bé: ningú no resol els partits com el Barça actual, almenys, fins ara.

Potser Messi i Xavi es tornen a trobar. Per edat podria passar ja que als 31 anys, per maduresa en el camp i manera de jugar, a l'argentí li queden per davant moltes temporades, les suficients perquè Xavi tingui opcions d'arribar a la banqueta. I potser Gerard Piqué a la presidència del club. Mai un planter de jugadors no va donar per a tant, la qual cosa demostra que el talent no només és als seus peus.