Félix Millet i Jordi Montull, els dos màxims responsables del Palau de la Música i del saqueig que va patir l'entitat barcelonina, han passat aquest dilluns la seva primera nit al centre penitenciari de Can Brians-1. Vuit anys, sis mesos i 13 dies després d'aquella aparatosa entrada dels Mossos d'Esquadra al Palau que va sacsejar els fonaments de la burgesia barcelonina i va deixar al descobert com actuava una parella de consumats lladres i com es traspassava diners d'una empresa a un partit polític, Millet i Montull han començat a complir la condemna de 9 anys i vuit mesos de presó imposada al primer i de 7 anys i 6 mesos al segon.

L'alarma social que va desencadenar el cas, l'elevada quantitat defraudada i el temps transcorregut podien fer pensar que aquesta notícia no arribaria mai. A més, el fet que Millet hagi complert els 82 anys i que el seu estat de salut sigui delicat —l'entrada a la presó es va efectuar en una ambulància des del TSJC— permetia pensar que qui va ser en altre temps gran patrici barceloní aconseguiria a còpia de recursos i més recursos ajornar el moment del seu empresonament una vegada més. La jutgessa Montserrat Comas no ho ha entès així i encertadament ha decretat l'ingrés immediat a la presó posant fi a una situació anòmala i inexplicable per al comú dels mortals, incapaços d'entendre com un lladre confés des d'octubre de l'any 2009 evitava una vegada i una altra l'entrada a la presó. Mentrestant, jutges d'instrucció eren rellevats o demanaven una altra destinació, la qual cosa no feia més que allargar el cas Palau.

L'entrada a presó de Millet i Montull arriba sens dubte tard i molts dels efectes beneficiosos d'una condemna ràpida i exemplar s'han perdut pel camí. Sobretot perquè hem vist en els últims temps que la justícia quan ha volgut ser ràpida ho ha estat encara que pel mig hagi hagut d'adoptar doctrines jurídiques inexistents i fer un ús injust i desproporcionat de la presó provisional. Però amb Millet i Montull la justícia va decidir ser lenta, com amb Iñaki Urdangarin, Rodrigo Rato i tants altres que confirmen la idea que la justícia espanyola va a dues velocitats, sobretot en aquells casos dels denominats lladres de guant blanc. Encara que en el cas de Millet i Montull no ho hem acabat de saber tot i falten diversos milions d'euros per localitzar, la seva entrada a can Brians-1 tanca un capítol negre d'un saqueig a mans plenes amb ramificacions polítiques i institucionals.