Fèlix Millet ja dorm a la presó. Han hagut de passar 10 anys, 11 mesos i dos dies des que van entrar els Mossos d'Esquadra al Palau de la Música i dos des de la celebració del judici, que el va condemnar a 9 anys i 8 mesos de presó, perquè un dels en altre temps considerats intocables de la burgesia barcelonina comencés a complir la sentència de l'Audiència de Barcelona a Can Brians 2. Ha passat tant temps des d'aquella irrupció de la policia catalana en un dels temples del catalanisme un matí de juliol del 2009 que, fins i tot, un fet tan rellevant com és l'entrada de Millet a la presó per un frau de gairebé 35 milions d'euros acaba perdent el seu context. Aquell calorós 23 de juliol, Joan Carles I i Corinna vivien encara discretament la seva aventura, Zapatero encara era president del govern espanyol, Montilla presidia la Generalitat, Hereu l'Ajuntament, Laporta i Guardiola capitanejaven el Barça, Benet XVI regnava al Vaticà i Obama acabava d'arribar a la Casa Blanca. I Convergència Democràtica ni es plantejava la seva dissolució, un fet que acabaria succeint set anys després i que tindria en l'esclat del denominat cas Palau una de les seves raons de ser, si no la més important.

Si el procés judicial no s'hagués eternitzat, Millet no hauria ingressat a la presó amb 85 anys i tampoc no ho hauria fet en una ambulància, la qual cosa situa un gran interrogant sobre la seva situació processal en els pròxims temps. Veurem quin grau li acaben aplicant a la presó de Can Brians 2, més enllà de la condemna, atesa la seva avançada edat i el seu estat de salut. Avui Millet ha caigut en l'ostracisme més absolut i el personatge manca d'ancoratges socials malgrat el cognom. Però abans que succeís tot, es feia amb presidents, reis, banquers, empresaris de llinatge i es permetia el luxe de presentar-se sense avisar amb prou antelació en despatxos que avui se n'avergonyirien, segurament, si se sabés que hi anava i a fer què. Perquè Millet sempre demanava alguna cosa o era l'aconseguidor en alguna gestió i aquella Barcelona no volia enemistar-se amb un personatge així.

Per una misteriosa qüestió d'atzar, Millet ingressa a la presó unes hores abans que el PDeCAT, la formació hereva de Convergència, decideixi què fer aquest divendres amb el seu futur com a organització, després d'una etapa curta com a partit però amb massa errors a l'esquena. Tants que els seus principals actius s'han anat allunyant, uns per discrepàncies polítiques, altres per enemistats personals i molts altres per avorriment davant de la falta de rumb i contínues baralles internes. Tantes que fins i tot un polític tan important per a aquest espai i tan discret com Artur Mas ha acabat desfonat i distant; el seu en altre temps president de la Generalitat Carles Puigdemont més fora que dins del partit, i els seus presos polítics Jordi Turull, Josep Rull i Quim Forn sense reconèixer-se en moltes decisions de l'actual direcció. En aquestes circumstàncies, el risc del minifundi polític d'aquest espai ideològic pot acabar sent la solució d'uns quants, però mai no serà una opció amb opcions de ser referent de res.