La monarquia britànica va viure el 1997 arran de la mort de Diana de Gal·les una crisi important que va fer pensar que la família reial més estable d'Europa podia sucumbir als nous temps. La reina Elisabet II no va saber reaccionar a la mort de l'anomenada princesa del poble mentre el país se submergia en un dol estrany en què Diana era acollida sense cap dissimulació indistintament per les classes altes i pels més desemparats de la societat com un bri d'aire fresc en l'anquilosada monarquia britànica. No va caldre que Elisabet II demanés perdó, sinó que n'hi va haver prou que canviés d'actitud, acceptés la voluntat sobirana del poble i es limités a encapçalar el dol. Va ser una crisi sense precedents que hauria estat devastadora i que avui forma part dels manuals de superació d'una crisi institucional entre governants i governats.

Qui sap si, d'aquella experiència, Elisabet II i tota la seva àmplia família van extreure com a lliçó que els seus sentiments i les seves idees havien de quedar a un costat en moments transcendentals. Així, per exemple, quan a la tardor de 2014 es va celebrar el referèndum d'independència d'Escòcia, la reina va intervenir. Però no ho va fer per defensar la unitat britànica, sinó per recordar que la Corona és neutral i que la votació era un assumpte del poble escocès.

Sentint el discurs de Nadal de Felip VI, la seva falta d'empatia amb una Catalunya que en un 80% considera que la monarquia no la representa i el Parlament de la qual ha demanat abolir-la, no es pot sinó comparar les dues situacions i entendre moltes coses. Felip VI continua obstinadament immòbil. Enarborant les taules de la caduca Constitució com a únic camí per sortir de la crisi territorial. Un rei inert que branda la convivència a gust del consumidor i que en deixa fora una majoria cada vegada més àmplia. El Rei esquiva el problema existent amb una cartografia antiquada que ja no resol cap crisi mentre felicita el Nadal des de la Zarzuela.

I, mentrestant, nou homes i dones injustament processats per rebel·lió, malversació i desobediència passaran les festes a les presons de Lledoners, Mas d'Enric i Puig de les Basses. En quatre casos, els de Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras i Quim Forn, serà el segon Nadal privats de llibertat per una decisió arbitrària del Tribunal Suprem, que els manté en presó provisional. Per a cinc més, Carme Forcadell, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva i Dolors Bassa, serà el primer Nadal allunyats de les seves famílies. Altres, Carles Puigdemont, Toni Comín, Lluís Puig i Meritxell Serret, estan exiliats a Brussel·les; Marta Rovira i Anna Gabriel, a Suïssa; i Clara Ponsatí, a Escòcia.

En aquesta situació de presó provisional clamorosament injusta, estaran privats de llibertat però esperaran alçats el judici, i no estaran sols.  Tampoc ho estaran els exiliats polítics. Molts, centenars de milers, alguns milions, som al seu costat. Invariablement al seu costat.