Tot i que la iniciativa del Departament d'Educació de prohibir el mòbil durant tota l'etapa educativa —fins ara era a infantil i primària, i es pretén ampliar també a secundària, o sigui, a l'ESO, on actualment es permet amb finalitats pedagògiques— és una norma complexa d'aplicar i no hi ha un consens entre la comunitat educativa, és una mesura valenta i oportuna. Posa el dit a la nafra d'un dels problemes que hi ha ara mateix a les aules: la desconnexió de l'alumne respecte al que s'hi explica, amb el professor com a convidat de pedra, i un focus de tensió entre alumnes i educadors, com ho ha estat abans entre pares i alumnes.
No hi ha una recepta màgica per sortir del pou en què es troba actualment la valoració de l'educació a Catalunya i d'aquí els resultats pèssims que s'obtenen en avaluacions com els informes Pisa anuals. Però potser sí que hi ha una sèrie de mesures que, totes elles coordinades, poden ajudar a redreçar la situació actual, que està condemnada, si no s'hi fa res, a empitjorar. Molts hem picat ferro fred, durant molts anys, sobre el que suposava el mòbil a les aules i, encara que s'han fet passes, cap govern no ha gosat agafar el toro per les banyes. Actualment, per exemple, només un de cada tres instituts catalans prohibeix el mòbil a classe.
A més de prohibir els mòbils, també cal abordar el problema de la pèrdua d'autoritat dels professors
Aquests dies s'ha posat l'accent en què un estudi recent al Regne Unit apunta que prohibir el mòbil a l'aula no millora el rendiment dels alumnes ni tampoc la seva actitud. Estigui ben realitzat o no, hi ha una dada objectiva: a la mitjana del Regne Unit només hi arriben les comunitats autònomes espanyoles amb més bona puntuació a Pisa, és a dir, Castella i Lleó, Astúries i Cantàbria. Per contra, a Dinamarca, que va ser un dels primers països a adoptar eines digitals, s'està produint un gir copernicà i cada vegada són més les escoles partidàries d'aules sense mòbils i de tornar al sistema anterior.
Segurament és una reacció al que els està passant i als problemes amb què es troben. Potser, la convicció que la direcció que havien adoptat entusiàsticament no havia donat els resultats previstos. No n'hi ha hagut prou de demanar als alumnes que apaguin el mòbil, sinó que s'ha passat a una fase molt més imperativa. Veurem en què acaba la proposta d'Educació, però acostumats com estem a no adoptar decisions dràstiques i deixar-se endur pel corrent que les coses s'arreglaran soles, cal animar el Departament perquè vagi més enllà i abordi problemes com la pèrdua d'autoritat dels professors. La situació actual fa molt difícil que algun d'ells vulgui fer-se responsable de la direcció dels centres, perquè estan deixats de la mà de Déu.