Només un futbolista estratosfèric que respon al nom de Leo ha estat capaç que l'era Bartomeu no col·lapsés aquest dissabte al Camp Nou. Els seus quatre gols després de quatre jornades de lliga sense anotar han arribat per a Bartomeu en el moment més oportú de la seva declinant presidència i quan havia estat rebut a l'inici del partit amb una sonora xiulada i una mocadorada que s'ha repetit amb la mateixa contundència alguns minuts després i que s'ha repetit en altres passatges de la trobada, encara que llavors amb una menor resposta.

En un estadi on la paciència del soci és infinita, el que ha succeït aquest dissabte en el Camp Nou hauria de fer reflexionar Bartomeu. Sobretot, perquè si a algun moment del segle XXI s'assembla la protesta que s'ha produït és al final de l'era de Joan Gaspart. Amb una excepció que no és menor: la mocadorada i els crits de dimissió aquell 2002 es van produir després de caure derrotat davant el Sevilla i el València, ser novè en la classificació i a 17 punts del líder. En aquesta ocasió ha estat al principi del partit, disputant el lideratge al Reial Madrid i amb totes les opcions a la Champions obertes. Són, per tant, crisis esportives diferents però tenen en comú que són, des del punt de vista institucional, molt comparables.

El president del Barça ha salvat el seu primer match ball i té, a l'horitzó de set dies, el partit de Champions davant el Nàpols de dimarts i el del Bernabéu de diumenge. Encara que la pilota hi té, al final, molt a veure en les crisis dels clubs de futbol i no és el mateix un resultat que un altre, és més que probable que els bons resultats, si arriben, només ajornin l'enorme enuig existent a la massa social barcelonista. La crisi institucional ha vingut per quedar-se, ja que el que s'ha conegut aquesta setmana com a Barçagate és d'una enorme gravetat i posa en dubte la gestió de la junta directiva i, òbviament, del seu president.

No són acceptables les poques explicacions que s'han donat respecte a l'actuació de l'empresa I3 Ventures que s'ha dedicat a crear perfils falsos a les xarxes socials per desprestigiar l'oposició blaugrana, jugadors com Gerard Piqué o Leo Messi, figures emblemàtiques del barcelonisme com Guardiola o Xavi Hernández o dirigents polítics independentistes. Sort que Messi sempre vol guanyar i va congelar la mocadorada amb quatre gols. Però les vergonyes acabaran sent massa grans per amagar-se després dels gols de l'argentí.