S'inicia aquest dijous, al Congrés dels Diputats, la moció de censura al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, que ha presentat el PSOE i sobre la qual hi ha, per primera vegada en aquest tipus d'iniciatives parlamentàries, una enorme incertesa. Tant, que totes les hipòtesis són possibles, fins i tot la més inversemblant: que l'aspirant Pedro Sánchez conciti una suma suficient de vots per arribar a la Moncloa. No és aquesta, malgrat tot, la hipòtesi més probable encara que l'estat de pànic dels populars durant tot aquest dimecres pugui donar a entendre el contrari. En qualsevol cas, acabi com acabi la moció de censura, el guanyador tindrà una victòria pírrica, ja que la crisi política a Espanya és tan profunda que costa de veure el fons i el que existeix és tota una crisi d'estat que desembocarà en eleccions en poc temps.

L'estabilitat a Espanya ha saltat pels aires entre casos de corrupció, una crisi territorial en què només la violència i la força de l'Estat ha fet desistir l'independentisme català del referèndum de l'1 d'octubre i de la proclamació d'independència al Parlament, la crisi judicial amb ordres d'extradició a quatre països europeus i que o han estat rebutjades o han deixat en una posició incòmoda Espanya i l'emergència d'un partit com Ciutadans, que és una combinació de populisme i d'extrema dreta, amb opcions de ser en unes eleccions el partit més votat.

Res de tot això no resoldrà la moció de censura, que encamina Espanya cap al final de la transició. I on existeix la certesa que la sang d'un PP ferit de mort comença a ser olorada per tots els seus adversaris i, el que és pitjor, a les pròpies files. Ja se sap, és en moments de crisi quan sorgeix la pitjor versió de les organitzacions polítiques i a les files populars sembla haver-se oblidat que Rajoy té més vides que un gat i no és segur que el seu epitafi estigui irremeiablement escrit. Per si de cas, a Rajoy els seus l'aplaudeixen al Congrés i, alhora, es prova d'estimbar-lo des de rere la bambolina. Des de l'edifici annex de la vicepresidència es propaga el pànic i fins i tot es difon que ella estaria disposada a assumir la presidència si Rajoy dimitís en les pròximes hores perquè no triomfés la moció de censura. Res de nou: els punyals entre un edifici i un altre fa molt temps que volen encara que el polític gallec sempre ha preferit mirar cap a un altre costat. Així li ha anat.

Mentrestant, perquè ningú no digui que el govern espanyol no pensa en la imatge a l'estranger del país, un ministre ha tingut la brillant idea d'oferir incentius econòmics —12.000 euros— als corresponsals de la premsa espanyola a l'exterior si parlen bé d'Espanya. Una cosa que ha provocat una rialla entre els corresponsals estrangers a Espanya, a més de la lògica irritació per tan graciosa iniciativa. Per cert, el silenci de les associacions de premsa de Madrid ha estat clamorós.

I, en aquest clima, de malaptesa i fatxenderia, Rajoy entaula la seva última batalla. Mentrestant, la branca impedeix de veure l'arbre. Podrit.