A pocs dies que es coneguin les sentències del Tribunal Suprem sobre els presos polítics catalans -la data més llunyana que s'estudia perquè es facin públiques és la de dilluns 14, la vigília de l'aniversari de l'afusellament de Lluís Companys al castell de Montjuïc, en 1940- l'Estat espanyol comença a greixar la seva maquinària per donar resposta a la que serà, sens dubte, la notícia de l'any. I que, en funció del que acabi succeint, impactarà no només sobre la vida política i el seu efecte es notarà d'una manera o una altra durant molt temps.

Hi ha una calma tensa tant al Palau de la Generalitat com al Parlament de Catalunya. I una activitat frenètica en alguns dels organismes oficials de Madrid. Les eleccions espanyoles del 10-N Pedro Sánchez les ha fet coincidir amb la sentència i el que va voler ser una jugada genial per pujar-se a cavall d'una actuació contundent de l'Estat espanyol contra l'independentisme català pot acabar tenint derivades imprevistes que juguin, potser, en contra dels socialistes. El cert és que l'únic beneficiat, segons les enquestes, del moviment electoral de Sánchez és el Partit Popular.

Per això, el PSOE prova desesperadament de presentar-se davant d'aquest electorat de centre espanyol desencisat de Ciutadans com la seva alternativa en comptes del PP. Però en aquest calador Sánchez ha sigut poc fiable a l'Espanya profunda en tot el conflicte català. Necessita cada dia fer nous gestos per fer-se creïble en aquest electorat. Tots els informatius obren diàriament amb iniciatives de l'Executiu espanyol en contra de la majoria política i social de Catalunya. Aquest divendres n'hem conegut dues: un acord del Consell de Ministres contra diferents resolucions aprovades pel Parlament de Catalunya en defensa del dret a l'autodeterminació i de reprovació del rei Felip VI davant del Tribunal Constitucional. I, sobretot, la petició de l'Executiu espanyol al TC que adverteixi el president del Parlament i la Mesa sobre les conseqüències d'ignorar aquest avís i d'eludir-la en el futur directa o indirectament. La notificació al TC té per objecte bloquejar a la Cambra iniciatives que, a la pràctica, no són cap altra cosa que posicionaments ideològics d'unes formacions polítiques i que se situen en l'exercici de la llibertat d'expressió. És obvi que així no ho entén el TC, que vol tenir el màxim de ben lligat possible les respostes que hi puguin haver des de les institucions catalanes.

La segona iniciativa del govern Sánchez té a veure amb una campanya internacional d'Espanya Global, que es durà a terme a través de 215 ambaixades, lloant els valors democràtics d'Espanya. Farà falta alguna cosa més que un vídeo de dos minuts titulat La democracia se toca perquè la imatge internacional d'Espanya millori i es tregui de sobre les acusacions de retallada de llibertats i de persecució de l'independentisme català. Un Estat que permanentment ha de parlar sobre com de bé funciona la seva democràcia està, si més no, en observació. Això no ho solen fer els països del nostre entorn, que dediquen els recursos públics a coses de més interès i no a la propaganda barata atapeïda de fake news per desacreditar l'independentisme català.