Sis hores és el que ha tardat el ministre d'Hisenda i Funció Pública, Cristóbal Montoro, a plantar cara a l'Agència Tributària Catalana que al matí havien presentat Carles Puigdemont i Oriol Junqueras i de la qual havien recalcat que tenia un potencial de recaptació de 42.000 milions d'euros. La resposta de Montoro no s'ha limitat a considerar inviable l'agència, d'acord amb la doctrina del Tribunal Constitucional, sinó que ha anat bastant més enllà en advertir els ciutadans que els impostos només es poden liquidar davant de l'administració estatal i que es procedirà fins i tot penalment contra qualsevol que no respecti l'actual legislació.

És obvi que en la setmana clau de l'aprovació de les lleis de desconnexió al Parlament i a 48 hores que el Govern firmi el decret de convocatòria del referèndum de l'1 d'octubre, Montoro ha volgut marcar paquet. Entre altres coses, perquè l'entrada en vigor de l'agència té molt a veure amb dues coses el resultat final de les quals, en part, es desconeix: en primer lloc, què succeirà l'1 d'octubre, quanta gent anirà a votar i quina implementació farà l'Executiu català del resultat. És cert que els partits unionistes continuen no acceptant la celebració del referèndum però alhora s'han començat a publicar enquestes a diaris de Madrid amb dades de participació (al voltant del 68%) i resultats (el sí guanyaria per uns quants punts). I fins i tot Tele5 va fer diumenge a la nit un programa de televisió de quatre hores, amb un comptador dels dies que falten per a l'1 d'octubre i amb diferents taules rodones que han hagut de ser desconcertants per als espectadors espanyols a qui l'únic missatge que els arriba és el disbarat que el referèndum és un cop d'estat.

Però el recorregut de l'Agència Tributària tindrà també a veure amb una variable impossible d'avaluar en aquests moments. Una cosa és si els impostos a l'agència catalana els acaben pagant uns centenars de persones i una altra cosa és si els paguen desenes o centenars de milers de persones. El primer escenari atorga tota la força a l'Estat espanyol però en la segona hipòtesi és obvi que no es pot obrir una causa general contra una participació molt important dels declarants catalans. En això rau el quid de la qüestió del qual no ha parlat el ministre, ja que l'últim escenari seria ingestionable per a la Hisenda espanyola. En qualsevol cas, no som en aquest punt. Estem simplement en la propaganda i l'amenaça.

Val la pena, tanmateix, ressenyar el salt qualitatiu del discurs del govern espanyol en l'escalada de la por. Les advertències ja no van dirigides al Govern, al Parlament o als càrrecs electes. El focus es posa directament sobre els ciutadans que, en tot cas, lliurement puguin adoptar la via tributària catalana. Tant parlar de si la Generalitat s'escudava en els funcionaris a l'hora de dur a terme el referèndum de l'1 d'octubre i ara resulta que el primer missatge del govern espanyol de la setmana es dirigeix directament als contribuents.