Amb el seu habitual estil, fanfarró i provocador amb els que opinen el contrari que ell, Cristóbal Montoro, ministre d'Hisenda amb José María Aznar entre els anys 2000 i 2004 i amb Mariano Rajoy entre 2011 i 2018, ha comparegut a la Comissió d'Investigació de l'Operació Catalunya al Congrés dels Diputats. Montoro no en sabia res, mai no el van informar de res i totes les acusacions que pesen sobre ell són falses. L'exministre, que farà 75 anys el juliol, sempre ha estat un polític encantat d'haver-se conegut, encara que el temps no li ha passat debades. Un meritori aplicat en les espessors del ministeri, on coneixia perfectament les tortuositats per transitar amb aparent aplom.

I això que sempre es va haver de conformar amb la cartera d'Hisenda, en part perquè el seu currículum no donava per a més i només disposava d'una càtedra d'Hisenda Pública a la Universitat de Cantàbria. Per a Economia, Aznar va elegir Rodrigo Rato i Rajoy Luis de Guindos, ambdós visitants assidus de restaurants de renom de Madrid i amb un pedigrí que no ostentava el de Cambil, Jaén. Però Montoro té, a diferència d'ells, l'ofici del carrer. Capaç d'anar de batussa en batussa i tirant sempre endavant. Alguna cosa d'això va intentar novament aquest dilluns a la comissió parlamentària encara que el seu conegut esperit provocador no va trobar col·locació possible.

Encara més, va intentar provocar un debat sobre els comptes dels polítics independentistes a Andorra i responsabilitzar-los del fet que no es puguin pagar els serveis públics a Catalunya perquè s'han emportat els diners al Principat pirinenc. Poc li va importar que això fos mentida i no aportar-ne cap prova, la seva contundència era la mateixa que quan afirmava que Catalunya era una comunitat autònoma ben finançada o quan es va inventar el FLA per ajudar financerament Catalunya amb els diners del dèficit fiscal que prèviament havia arrabassat als catalans. I, a més, la Generalitat havia de pagar interessos del préstec dels seus propis diners que li feia el ministeri d'Hisenda. Realment, de nota.

Montoro va mentir a la comissió, com abans van fer Cospedal, Sánchez-Camacho i Rajoy

Montero va mentir, com abans havien fet altres dirigents del PP que l'havien precedit, com María Dolores de Cospedal, Mariano Rajoy o Alícia Sánchez-Camacho. En el cas de Cospedal i Camacho ja s'ha demanat que la qüestió acabi a la Fiscalia. Montero hauria de seguir un camí idèntic, ja que no és acceptable que ell i la resta d'ex alts càrrecs dels populars compareguin en la comissió i tot el que diguin estigui tan allunyat de la veritat. En aquesta línia d'amnèsia amb el passat recent, Montoro tampoc no sabia res de l'actuació del govern de Mariano Rajoy i la BPA, el banc andorrà forçat a fer fallida i intervingut amb notícies falses al tresor americà.

Va dir una vegada Francisco Álvarez-Cascos que a Montoro se'l feien treure fàcilment els colors perquè era un mentider compulsiu. Ambdós es coneixien prou bé i havien compartit consell de ministres durant quatre anys, l'asturià a Foment i el de Jaén a Hisenda. Ara, amb la pell avesada a mil mentides, ni es posa vermell.