En un moment en què és més fàcil callar que parlar i molts es posen de perfil per si de cas, és remarcable que la veu de l'abadia de Montserrat arribi alta i els seus monjos no se sentin intimidats davant el poder polític. Per segona vegada en poc més de cinc mesos, l'homilia de la missa de dotze del monestir ha servit per fer sonar des de la trona paraules incòmodes per a la jerarquia eclesiàstica espanyola i les seves autoritats polítiques, com ara la injustícia que "una part del Govern legítim de Catalunya sigui a la presó" o "la injustícia que alguns líders socials i polítics estiguin en presó preventiva, acusats dels delictes de rebel·lió i sedició quan Amnistia Internacional n'ha demanat la llibertat".
Si el 24 de setembre passat el pare Sergi d'Assís Gelpí va proclamar ben alt durant la seva homilia que havien de dir no a la repressió i sí a la llibertat i al respecte dels drets més fonamentals i criticava el menyspreu a les institucions catalanes per part del Govern espanyol, aquest cop ha estat un altre monjo, el pare Josep Miquel Bausset, mestre de novicis del monestir, qui s'ha referit a l'alliberament dels quatre presos a les presons d'Estremera (Junqueras i Forn) i Soto del Real (Sànchez i Cuixart) i qui ha denunciat la política repressiva i la censura de l'Estat espanyol en la seva lluita contra el procés independentista.
En un moment de divisió dels partits independentistes —qui sap si de fractura—, veus com les dels pares Gelpí o Bausset tenen molta més importància que en un altre moment, perquè no fan sinó ressaltar el pobre paper de la classe política, massa pendent de la propera traveta a l'adversari i també al seu company de files o d'objectiu. Ja ho va dir Voltaire: "Déu meu, allibereu-me dels meus amics! Dels enemics, ja me n'encarrego jo".
Veurem si la setmana que comença amb la nova ronda parlamentària per designar un candidat a president de la Generalitat ens recorda molt o poc Voltaire.