Que Pedro Sánchez no és un polític de confiança és una obvietat. Practica diàriament la deslleialtat institucional ―un exemple d'això és que no agafi el telèfon al president de la Generalitat― i, sense enrojolar-se gens ni mica, és capaç de demanar el vot per a la investidura a l'esquerra o als independentistes catalans i bascos i, sense cap interval temporal, en qüestió de minuts, pactar lleis que restringeixen drets i llibertats amb el PP i Ciutadans. No conec cap precedent de polític tan frívol, capaç d'enredar a tothom alhora i d'importar-li un rave amb qui fa els acords, sempre que tiri endavant el que desitja.

Ho ha fet aquest dimecres amb la convalidació del decret que permet una sèrie de mesures que autoritzen el govern espanyol a intervenir internet i les comunicacions dels ciutadans sense ordre judicial. I ho ha fet carregant-se les posicions defensades històricament per Podemos, que, en nom d'una incipient lleialtat a Sánchez, només s'ha aventurat a abstenir-se. I això que la iniciativa governamental és tot un atropellament als drets digitals dels ciutadans, més propi de països com la Xina i Turquia que d'un estat de la Unió Europea. L'anomenada llei mordassa digital té com un dels seus objectius polítics lluitar contra la república digital que impulsa la Generalitat i tractar de desmantellar Tsunami Democràtic, el moviment ciutadà de resposta a la sentència del Suprem que persegueix l'estat espanyol des de l'inici de les seves actuacions.

Tot això ha succeït el mateix dia que el TSJC ha acceptat les mesures cautelars plantejades pel govern espanyol i el ministre Borrell per al tancament de les delegacions de la Generalitat a Tunísia, Mèxic i l'Argentina per considerar que entrarien en contradicció amb la competència exclusiva de l'Estat. El conseller Alfred Bosch ho ha considerat un dels pitjors atacs des del 155.

El pitjor no és que Bosch pugui tenir raó sinó que els mateixos que aquest dijous s'asseuran amb l'independentisme a parlar de la investidura de Sánchez siguin capaços de laminar una a una les competències de la Generalitat sense cap rubor i demostrant que, en el fons, els seus aliats naturals són PP i Ciutadans. El que passa és que no li volen donar els vots.