Des de fa molt temps, un dels principals ambaixadors de l'independentisme català a l'estranger per les seves contínues ficades de pota és l'Alt Representant de la Unió Europea per a Afers Exteriors i Política de Seguretat, el socialista Josep Borrell. Les relliscades diplomàtiques de Borrell han donat ales a una política exterior del Govern de perfil molt baix des del 2017 a causa de la repressió i la falta d'interlocutors a l'estranger. Amb les portes de la Comissió Europea tancades per la pressió del govern d'Espanya, primer amb Mariano Rajoy i després amb Pedro Sánchez, l'única política exterior que s'ha pogut fer a l'estranger ha estat la dels eurodiputats i, a un altre nivell, la d'alguna delegació de Catalunya a l'exterior. Les cancelleries estrangeres a Madrid, sempre molt pendents des del 2012 de tot el que succeeix en Catalunya, estan desconcertades, ja que desconeixen els efectes d'una victòria independentista en les eleccions del proper 14 de febrer i l'ús que es farà del resultat si aquest és el d'una majoria absoluta al Parlament de Catalunya.

Que l'independentisme català segueix viu en l'esfera internacional ho ha comprovat Josep Borrell en la seva visita a Moscou quan el ministre d'Exteriors rus, Sergei Lavrov, ha recorregut al cas dels presos independentistes catalans i la repressió a Espanya quan el representant de la UE li ha llançat una arenga i li ha citat el cas de l'opositor rus Alexei Navalni. No només això, Lavrov li ha parlat de decisions judicials al seu país, o sigui, Espanya, motivades políticament. El que en llenguatge molt més senzill vol dir que la justícia espanyola ha adoptat amb els presos polítics, uns exiliats i altres a presó, unes decisions que són molt més polítiques que judicials. No sorprèn aquesta picabaralla entre Moscou i Brussel·les ja que Borrell sap que té un problema molt seriós a Europa amb la independència judicial a Espanya després de les sentències que han emès la justícia belga, alemanya o escocesa sobre els exiliats catalans i les successives demandes d'extradició formulades des de l'Audiència Nacional o el Tribunal Suprem.

La geopolítica internacional no juga a favor de Borrell ja que Alemanya vol com menys embolics millor  al ple hivern amb Moscou, el seu principal subministrador de gas i aliat imprescindible per esmorteir el fred d'aquest llarg mes de febrer. Borrell és en aquest aspecte un pollastre sense cap jugant la seva partida domèstica amb Catalunya i aparcant les necessitats del principal soci de la UE. No és la primera vegada que al dirigent socialista espanyol li pot la seva agenda pròpia i confon els seus objectius amb els de la Comissió Europea, que està lluny de voler un conflicte seriós i fins al final amb Moscou.

Espanya s'ha dedicat en els últims temps a tensar la corda amb Moscou volent involucrar Putin a l'agenda catalana i en un interès per desestabilitzar la Mediterrània utilitzant com a base les ànsies d'independència d'una part molt significativa de la societat catalana. En aquesta operació ha intervingut la policia espanyola amb informes sorprenents i surrealistes en els quals Moscou estaria disposat a prestar milers de soldats per ajudar la independència de Catalunya.

Òbviament, no ha guanyat credibilitat la justícia espanyola amb situacions com aquesta, ni tampoc no ha sortit reforçat el prestigi del país que acumula a la seva esquena des de la desintegració de l'Estat a la fuga del rei emèrit als Emirats Àrabs Units de la qual es compleixen ja sis mesos i a la qual el govern espanyol continua donant total cobertura mediàtica i el suport econòmic necessari. Resumint: molta atenció a Alemanya, que no s'ha esborrat de la partida catalana ni de bon tros.